Silenci, replegament i recolliment
Venim de facilitar un recés d’un dia i mig de Meditació i Silenci. Poc temps per entrenar-se i entrar a fons i prou temps per veure patrons, tendències i hàbits en la manera de funcionar!
En el recés es va demanar de no interactuar amb les altres persones ni parlant ni amb el llenguatge no verbal, és a dir, evitar encreuament de mirades, intercanvi de gestos o mostres d’algun tipus.
En el meu cas ho vaig aplicar després d’un parell de vegades d’adonar-me com tornava de manera automàtica una mirada, un somriure, en creuar-me amb algú… va ser el primer “adonar-me’n” sobre el tema.
Al primer dinar amb silenci vaig sentir incomoditat, vaig connectar amb el malestar que aquesta situació de menjar en silenci em genera, i romanent en aquesta sensació/emoció (Vipassana!), va venir la imatge quan menjava al migdia en una taula de pícnic molt petita davant de la meva mare que aleshores estava submergida en l’alcoholisme. Va venir la imatge, la sensació, la comprensió, l’alliberament!!
Per sopar, menjar en silenci va ser un festí de sentir. Sentir-me jo, sentir la meva energia, sentir/percebre els altres companys d’experiència sense mirar-los. Brutal!!
Em vaig adonar a més d’un “dimoni” que construeix la meva ment respecte a la gent… Em vaig emportar el “dimoni” a la següent pràctica asseguda de meditació a la sala.
Alguns dels condicionaments: creences, caràcter, educació, cultura, estratègies, màscara, personatges…
Al matí, en transitar per la casa, veure algunes persones xerrant i durant l’esmorzar, va venir una comprensió: Quants condicionaments portem les persones, a nivell de creences, de caràcter, culturals, personatges, programes mentals.
Em vaig adonar de la dificultat, generalitzant, a estar en el buit, en el no programa, en allò genuí, per interactuar de manera “fresca” segons sorgeixi la veritable necessitat, no segons el programa automatitzat. Vaig arribar a la conclusió de què poc lliures som o sóc!
Un dia i mig fent com un monjo novici, en aquesta actitud de replegament i recolliment, em va revelar coses molt interessants.
Com va dir Josema Torres, facilitador del retir de meditació Samatha i Vipassana:
“La consciència allibera. La consciència sana. La consciència dóna llum. “
GRÀCIES a totes les persones que hem compartit aquest viatge.
Mª Rosa Parés Giralt
