La pràctica de meditació és com l’aigua
Comparo, de manera metafòrica, la meditació a un got d’aigua per explicar de forma senzilla com la pràctica pot ser duta a terme tant per la persona que s’estrena com per a la que és assídua.
Qui mai abans no ha begut aigua, li pot semblar estranya, rara, curiosa. Li pot saber agradable, insípida o potser àcida. Fins i tot pot experimentar sensacions desconegudes en empassar-la i descobrir amb sorpresa els efectes que vénen després.
Qui està amb set intensa d’aquella que cal beure ja, la ingereix com si tot el seu ésser l’absorbís i es pregunta com és que no ha begut abans d’aquesta beneïda aigua!
Qui ja en sabia però se n’ha oblidat i la torna a prendre, li serveix de recordatori de com era, quant bé li feia i refresca el seu compromís per incorporar-la de nou a la seva vida.
Qui ja fa temps que beu i compta amb una bona “hidratació”, sap que seguir amb la pràctica de meditació li ofereix més introspecció, auto coneixement, autogestió, comprensió, visió i tots aquests beneficis físics i psíquics que comporta.
I qui sóc jo com a practicant de meditació
No sóc una meditadora “tècnica”. Sóc una persona que em sento amb mi, em centre a observar allò que emergeix (sensació física, emoció, pensament, imatges, etc.), a deixar que estigui, que es buidi, que s’autoreguli per la capacitat de posar-hi consciència (energia).
No és màgia! És o pot ser difícil focalitzar l’atenció en allò que apareix, bé perquè avorreix, no és motivant, desagrada, aclapara o provoca qualsevol altra sensació que es rebutja.
És aquí on resideix el “misteri” de l’observació en meditació, de quedar-se amb el que porta el moment, de la manera següent: AMB EL MÀXIM DE PRESÈNCIA, ACCEPTANT, MIRANT ALLÒ SENSE JUDICI, SENSE VOLER-HO CANVIAR, DEIXANT QUE L’ENERGIA FACI EL SEU TREBALL.
Només cal provar unes quantes vegades per notar que alguna cosa dins canvia, en el millor dels sentits.
Que una calma ve a poc a poc a instal·lar-se, que una entesa més gran es posa en marxa, que la intel·ligència present a l’univers i totes les coses exerceix la seva funció d’equilibrar i reparar, com quan ens fem un tall i la saviesa del cos procedeix a curar.
És cert que hi ha talls profunds i malalties per als quals aquesta saviesa no arriba.
En el cas de la meditació, em vaig adonant que com més gran és la capacitat i qualitat de presència en observar, més profunditat es dona.
No medito per il·luminar-me (nirvana), ja no. És una paraula que va estar a la meva boca per temps.
Ara em sento amb mi i em centro a deixar fluir aquest estat de consciència per sanar les meves coses, per veure-les amb perspectiva, per deixar anar, per posar llum…
José Manuel Torres, format i practicant de Meditació Vipassana
Potser per a mi la pràctica de meditació és més aviat intuïtiva.
Per a José Manuel Torres, és una tècnica mil·lenària amb tota l’estructura, els passos, la direcció, els nivells, els fonaments.
És per això que és qui facilita els retirs de meditació, per explicar etapa per etapa la manera de practicar i per generar l’ambient adequat per a les persones ja habituades.
Serà per alguna raó tangible i constatable que cada cop més es parla de meditació, hi ha més estudis científics contrastats sobre ella, les neurociències la validen, es practica en diversitat d’àmbits i se la comença a veure com la taula de salvació a la neurosi, l’estrès, la bogeria de la societat.
Mª Rosa Parés Giralt
