Moments de dubte, moments de caos, moments de lliurament
Hi ha moments en què em perdo i crec no trobar-me…
Hi ha moments en què res o gairebé res és clar…
De vegades moments de ràbia, de dolor enrarit, de confusió, de desassossec, d’agitació per dins.
Moments en què tot o gairebé tot el que sé o crec saber no m’arriba per veure les coses amb lucidesa.
Moments de transitar com en un estat zombi… sense saber on vaig si és que hi vaig.
Pensant en l’anomenada intel·ligència humana, pensant en la intel·ligència organísmica…mirant a banda i banda dins meu i fora no gaire lluny, sense saber què és això, on estic si és que estic.
Potser tot sigui una imaginació, una mala passada dels va i ve interiors barrejats amb emocions, vivències, caràcter, etc., etc.
Potser, gairebé segur, en un moment aparegui una mica de llum, una flameta o una comprensió que m’inspiri, em truqui, m’indiqui.
Mentrestant, són moments on s’amplifica el que una mica està diàriament, com una ombra esmunyedissa però que està per aquí… buit, angoixa, caos, el no-ho-sé.
Sí, alguna cosa sé… que en moments així només em queda balancejar-me com una barca sobre l’aigua deixant-me estar, confiant perquè no n’hi ha cap altra.
Olorant per estones que això que crec que em passa no és del tot cert, com si tingués alguna cosa de fantasmagòric. Intuint que quan la boira passi, haurà enfortit la meva persona.
Mª Rosa Parés Giralt
