Assertivitat, com funciona?
Un aspecte de l’assertivitat és demanar les coses als altres directament, sense embuts que camuflin allò que volem, sense manipulacions, adulacions, estratègies o altres actituds que amaguen allò que realment volem aconseguir d’altres.
Un exemple: demanar un favor a algú, com que ens porti a un lloc, o que vagi a buscar alguna cosa per nosaltres, o canviar alguna cosa que estava planificada, o qualsevol altra situació. Moltes vegades, en lloc de DEMANAR DIRECTA I ASSERTIVAMENT, donem voltes, deixem entendre el que ens agradaria, ho presentem a l’altra persona com una possibilitat quan la veritat és que volem això que estem amagant, o utilitzem altres maneres per l’estil que ens eviten afrontar la situació i dir/demanar allò que desitgem.
PROPOSTA: prova una setmana a comunicar clarament, amablement, adequadament això que vols aconseguir dels altres. A qui parlis d’aquesta manera li quedarà clar el que vols, no se sentirà manipulat/da, “rar/a” i alhora obtindràs, segurament, una resposta clara que et permetrà saber si pots aconseguir o no allò que vols d’aquesta persona.
Prova, guanyaràs en bona comunicació, et sentiràs millor i possiblement, faràs sentir millor els altres.
Perdre el control… em deixo o no em deixo?
En un llibre sobre desenvolupament personal, l’autor parlava entre altres temes de perdre el control. Normalment, cada vegada que he sentit aquestes paraules -perdre el control- com un espai a explorar en el treball personal i l’autoconeixement, he sentit més aviat temor (o por), confusió o en tot cas, no he tingut clara la direcció o el que suposa aquesta situació.
En aquesta ocasió, després de la lectura vaig tenir una comprensió: no es tracta de tornar-se boig/a, rar/a, caòtic/a; vaig entendre que es tracta de DEIXAR DE CONTROLAR perquè sorgeixi un moviment genuí, autèntic, perquè sorgeixin altres coses, altres aspectes, altres maneres de fer diferents de les del control mental, lineal, segons les regles i les condicions de la cultura i l’educació.
Vaig entendre que es tracta de lliurar-se, rendir-se a quelcom de més profund que dirigeix i regula els cicles, la vida, quelcom que és qui fa en cadascú i malgrat cadascú. Potser en aquest espai de perdre/deixar el control hi pot haver una mena de bogeria, de caos, però ara sé que fent-ho amb la mirada posada en aquesta saviesa present en qualsevol, prendrà sentit, conduirà a bon port.
DESCODIFICAR els programes que regeixen les nostres vides, els nostres comportaments, relacions, projectes, impressions, és una acció prioritària per alliberar-nos d’històries que tenyeixen les nostres vivències.
Històries que tenen l’origen en el passat, en els sistemes familiars i més enllà encara.
Històries que vénen de l’entorn immediat on ens eduquem, aprenem i amb les quals elaborem un mapa de com són o han de ser les coses.
Històries procedents de les nostres idees i valors sobre tot allò que ens envolta.
Creiem que aquestes històries són nostres però en veritat les prenem prestades al nostre pas per la vida dels altres o de la nostra pròpia percepció errònia.
DESCODIFICAR aquests programes requereix, primer de tot, posar-s’hi… de vegades hi ha històries que es desmantellen ràpidament, amb un o uns quants adonar-se’n. Altres, prenen més temps i dedicació, treballs específics, reflexió, introspecció, meditació…
És necessari sortir del programa per viure el joc de l’existència des del que un és en aquest moment, amb les possibilitats del moment. Deixar de creure que allò que creiem és veritat, perquè potser ja no ho és.
Les nostres intervencions formatives i terapèutiques van encaminades cap a aquest món de veritat, de trobada, de celebració… perquè quan deixem anar i som, sorgeix l’Alegria, la Gratitud i la Celebració.
Mª Rosa Parés Giralt
