Veiem la vida a través d’un calidoscopi
Confonem la realitat amb allò que en veritat és. L’omplim d’explicacions, regles, dogmes, ideologies, quan la veritat és que la realitat passa al marge de tot això.
Buida la teva tassa, te’n faràs un favor
Cal buidar-se primer per prendre alguna cosa nova. Les persones anem plenes dinformació, teories, conclusions, conviccions, etc. i volem aprendre (o controlar) el que és nou sense fer espai per fer-ho.
Sinceritat, sigui com sigui?
Confonem la sinceritat de deixar anar el primer que ens passa pel cap o la nostra frustració. Sinceritat ha de ser un acte més sublim que no pas vomitar una càrrega.
Ofici? Comentarista professional!
Comentar, opinar, dir alguna cosa sobre cada cosa que fem, ens passa o sentim, ens aparta de l’experiència real amb ella i de la possibilitat d’atendre-la de la manera més adequada.
El secret està a no agafar, més que a deixar anar
Agafar massa genera aferrament i l’aferrament genera patiment, deixar anar vol dir viure el que hi ha en el moment present sense aferrament entenent que tot canvia
Deixar ser el que cadascú és, això què és?!
Creiem que ser una mateixa, un mateix, és una cosa que es pot fer deixant-se ser sense més ni més. La veritat és que tot i ser sense més ni més, som el resultat de la contínua interacció amb l’entorn i el propi cos, no estem exempts de factors condicionants.
No agafis
En la meditació ens referim a no agafar a observar allò que passa sense aferrament i sense expectatives, reconeixent tot allò que sorgeix en nosaltres ia l’exterior.
Projecció: no només es projecta allò que no ens permetem
La projecció no és només qüestió de no voler veure el que no ens agrada en nosaltres, és un mecanisme bast i complex que abasta diversos aspectes que atribuïm al món com ara responsabilitzar altres persones de les pròpies necessitats.
Les voltes que fem en lloc d’anar recte
Les persones tenim la qualitat de fer-nos la vida el més fàcil possible o d’enredar-nos de maneres increïbles com a mínim.
Tenir raó és una qüestió de supervivència
Voler tenir raó pot ser una reminiscència d’estratègies de supervivència, una manera de consolidar i reafirmar l’ego, una manera de no experimentar buit davant de la possibilitat que les coses no siguin així.
