Ordenar pot ajudar a nivell individual i de convivència

Ordenar l’entorn on vivim, treballem o estem, ens facilita una manera d’estar i sentir més grat, clar, contenidor i reconfortador que ens pot facilitar la convivència.
Cuidar-se és fàcil i necessari

Tenir cura és molt més fàcil del que sembla, no calen grans inversions per tenir un estil de vida sa que ens aporti salut a tots els nivells.
La frustració és natural, forma part dels mecanismes d’adaptació

Què fa que vulguem fugir de la frustració? Has pensat mai que frustrar-se forma part de les nostres respostes d’adaptació a l’entorn?
La pràctica de dejuni intermitent

La pràctica de dejuni intermitent, més enllà de ser una moda o un ritual, és una pauta d’alimentació amb tota una sèrie de beneficis i una manera de desenvolupar la capacitat de voluntat i elecció davant de l’actitud de reacció.
Fes-te càrrec de les teves misèries i les teves glòries

Fes-te càrrec de les teves coses, dels teus impulsos, del que poses a les teves paraules, a les teves accions.
El que fa la veïna, el veí, és cosa d’ell. El que fas tu amb això és cosa teva.
Les capes de la personalitat

Les persones som com anous, sovint mostrem fora una cosa i ens sentim dins de manera diferent. Tenir-ho en compte ajuda a jutjar menys i autoanalitzar-se més.
Ser conseqüent, això què és?

Ser conseqüent pot convertir-se en una pista per interactuar, prendre decisions, realitzar accions, en connexió amb la realitat i la resposta que generem a l’entorn i en nosaltres mateixos.
Ocupa’t de la teva necessitat i abandona la queixa

Mirar què hi ha darrere de les nostres queixes és un bon exercici per identificar les nostres necessitats reals i ocupar-nos-en.
Què veus a la imatge? Estàs segura/assegurança?

Les nostres vivències personals, la informació que acumulem, el contagi d’estats emocionals, tot això condiciona la manera com percebem les situacions i interactuem amb l’entorn.
El binomi miserable-déu

“Allò humà no em treu gens d’allò diví, allò diví no em treu gens d’allò humà.” Una realitat a no perdre de vista, especialment quan idealitzem mestres, terapeutes i altres persones que considerem irreprotxables.