El poder del joc i de la dinàmica grupal
Quan participem en una proposta o dinàmica grupal lúdica, a més d’implicar-nos a la consigna, de divertir-nos, de relacionar-nos, realitzem un aprenentatge important i interessant.
És el coneixement que adquirim en adonar-nos del que ens passa durant el transcurs del joc i de la interacció amb els altres. Coneixement sobre nosaltres mateixes i nosaltres mateixos, informació valuosa sobre què ens mou per dins, quines emocions ens mobilitza, quins temes tenim pendents, com ens relacionem amb els altres, des d’on ho fem (llibertat, confiança, curiositat, por, defensa, manipulació, estratègia, etc.), en quins aspectes estem solts i en quins bloquejats, de les situacions, quines són les pautes i els patrons que repetim, etc., etc., etc.
Tot això i més es posa de manifest quan “juguem”, a més de passar-ho bé i cohesionar-nos (o no) amb el grup. Podria semblar exagerat però no ho és, jo mateixa he experimentat totes aquestes coses en la diversitat de propostes grupals en què he participat.
Exemples del que el joc posa en evidència
Com a formadora, he tingut el privilegi d’atendre casos de persones que amb poc es van quedar afectades. Per exemple, Concha es va quedar atrapada emocionalment perquè en un joc de presentació ningú no li va passar la pilota i es va sentir que ningú la veia. Una altra situació va ser la de Marisol, que es va afectar perquè en una proposta en què calia transitar figuradament diferents edats, es va sentir malament en explorar l’etapa de jove en què es va sentir fora de lloc. En una altra ocasió, Carmen es va afanyar quan en un joc amb ulls tancats calia atrapar un objecte que se’ls acostava als participants i a ella no se’l van acostar.
Els tres exemples de les petites mobilitzacions internes que van viure les tres participants van succeir en propostes molt simples. Simples i no per tant poc impactants!
Evidentment, des de la bona feina de l’equip docent de Salud Creativa, vam atendre les necessitats de les alumnes (es tractava de la formació de Risoteràpia Integrativa). Pel que fa aquest article és que el joc és més que joc quan s’utilitza com a via de consciència per veure com estem i actuem.
Juguem doncs a conèixer-nos! o Coneguem-nos jugant!
Amb els continguts interns podem comprendre per després atendre, elaborar, integrar i fer l’acció que correspongui. Així que el JOC es converteix en una via introspectiva, d’auto coneixement i creixement.
A partir d’ara, el nostre concepte de joc potser ja no és el de “cosa de nens”. O millor encara, potser entenem el VALOR que té el joc.
Mª Rosa Parés Giralt
