La sorprenent influència de transitar l’aspecte lúdic
Des de fa anys ja, més de nou, venim aplicant el joc i l’aspecte lúdic a moltes de les propostes que desenvolupem perquè ens fascina i constatem com aquesta via mobilitza les persones, canvia l’ambient del grup i de formació, genera un clima de cohesió i receptivitat, desperta els participants, vitalitza, revela estratègies de caràcter i de comportament així com resistències, bloquejos, capacitats, qualitats, dons. En tot cas, no deixa indiferent ningú, ni que sigui per queixar-se que no li ha agradat la proposta i posar al descobert el desconcert, la incomoditat davant de la manca de control o la capacitat de reafirmació, per exemple.
És per això que el joc, l’aspecte lúdic, la dinàmica grupal, constitueixen un laboratori amb el qual encara, avui dia, ens sorprenem de la seva influència per provocar canvi.
I per què aleshores hem deixat de jugar?
Segurament perquè el joc és la manera principal que tenim els primats i els mamífers d’aprendre -no oblidem que els humans estem vinculats al món animal- les cries animals i els nens humans aprenen jugant a relacionar-se amb el medi on creixen, a integrar les normes, els límits, els costums, allò que “toca” fer, allò que és correcte o no segons la seva “manada”, etc.
Durant molt de temps, de fet diria que des dels orígens de la civilització, els humans hem deixat de jugar en arribar a l’edat adulta no perquè no hi hagués res més que aprendre sinó per atendre la urgència de la supervivència, la seguretat, la reproducció, el benestar, el confort, el màxim desenvolupament possible. És a dir, que de nens passàvem amb immediatesa a “coses serioses” o molt serioses en què ens anava la vida (tal com passa actualment a molts llocs del planeta), de manera que a veure qui es posava a jugar si l’existència corria perill!
Què hi té a veure el joc amb la consciència?
En el joc -i en la dinàmica de grup- tenim l’oportunitat d’adonar-nos què ens passa quan se’ns demana fer una determinada acció, quan interactuem amb altres persones, quan es posa a prova la nostra capacitat per exposar-nos davant dels altres, quan entren en escena els nostres prejudicis, creences, patrons mentals, experiències prèvies, la nostra capacitat de goig, entrega, flexibilitat, creativitat, confiança, compromís. És quan podem ser conscients del punt de desenvolupament personal en què estem, del camí ja recorregut, del camí que queda per fer.
El joc i la dinàmica grupal són una foto de com estem a nivell personal i relacional. A partir d’aquí, només cal tenir la voluntat de posar consciència al que passa per veure-ho i fer-se’n càrrec.
És increïble com aquesta eina pot arribar a revelar allò implícit, allò que normalment no es nomena o no es té en compte, conductes disfressades d’una altra cosa. El joc i la dinàmica grupal poden destapar allò que no es mostra obertament, en el sentit que sigui, bé per fer posar en evidència un conflicte bé per fer explícit l’afecte latent.
La poderosa fórmula joc i consciència
És per tot això que apostem per la fórmula joc + consciència per al desenvolupament de les persones, de les habilitats, de les actituds i les aptituds, del grup com allò més gran a la suma de les parts.
Ens agrada jugar, ens agrada créixer, ens agrada transformar-nos!
Mª Rosa Parés Giralt
Josema Torres Sánchez
