El creixement personal passa per atendre el que realment hi ha
Veig, sento i em trobo amb persones que fonamenten les seves propostes de creixement personal en realitzar accions, repetir-se frases positives, veure-ho tot en positiu, comptar respiracions, etiquetar/deixar passar pensaments, etc.
Tot això està molt bé com a reforç, com a direcció o inspiració, si s’atén evidentment, prèviament o paral·lelament, el que hi ha sota o darrere dels comportaments, conductes, patrons repetitius, que condicionen, limiten i impedeixen ser persones més lliures, completes, madures, sanes, pacífiques, silencioses per dins, satisfetes, felices, sense necessitat d’estar cada dia esforçant-se a fer accions que no flueixen o que estan frenades per programes interns, sense haver d’insistir amb la frase o el pensament positiu del dia ni barallar-se diàriament intentant deixar anar pensaments i pulsions que brollen a la més mínima. Per què? Per què?
Diuen que tot allò que es practica durant 21 dies genera un nou circuit. Jo dic que tot el que està gravat al cervell no desapareix per art de màgia, ja que el nou circuit no s’enregistra sobre l’antic ni tampoc la informació emmagatzemada s’esfuma. Què no?! Quant de temps fa que no puges a una bicicleta, que no planxes o que no parles un idioma? Ho pilles, oi? Si tornes a agafar una bicicleta, necessitaràs una mica més o menys de temps però sabràs anar-hi, no se t’haurà oblidat! El mateix per a la planxa, un idioma, conduir un cotxe, anar a un lloc, fer alguna cosa que fa temps que no es fa… només és qüestió de refrescar la memòria, igual que passa amb els assumptes personals!
La informació hi és, només cal la situació justa, el moment oportú, l’instant casual que fa de ressort dels continguts interns posant en marxa sense cap obstacle els patrons ancorats al cervell! Què fer?
La pau interior arriba quan s’aborda la font del malestar
Abordar els introjectes, mandats, creences, valors, models, experiències traumàtiques, ferides emocionals, que forgen aquests patrons programa que per molt pro-actiu i positiu que es vulgui ser, salten i tornen a saltar!
Com?
Amb treball terapèutic -no conec cap altre camí- individual o grupal. La resta és fer voltes al voltant, parlar sobre, posar pegats, decorats, calmar, donar esperances, entretenir-se, distreure’s, però no és una via per atendre el que construeix des de dins que romandrà fins que no s’actualitzi. Val més un procés terapèutic, ben guiat, ben acompanyat, que tot l’esforç i l’energia invertits a no veure i a escapar del que mana per dins.
En un procés terapèutic sanador i alliberador, es pren contacte amb els continguts emmagatzemats que segueixen operant a la vida actual, prenent contacte amb les sensacions corporals i les emocions que allotgen per posar-les-hi veu, elaborar-les per mitjà d’eines terapèutiques i actualitzar-les en el present creant una nova mirada i una nova manera de relacionar-se reals amb aquests continguts.
Això és molt diferent de parlar sobre els assumptes interns pendents on el que se sol fer és quedar-se a la perifèria sense atendre el que es cou darrere. Seria com parlar sobre un fantàstic viatge que es vol fer però per al qual no es fan tots els passos necessaris per dur-lo a terme.
Per reflexionar… quant de temps invertim i quantes estratègies creem per escapar de la nostra veritat interna?
Mª Rosa Parés Giralt
