El gos negre
Com més neguem les nostres emocions, més grans es fan, com “un gos negre”. Vídeo basat en el llibre que porta el mateix títol i que narra la història personal del seu autor que ha experimentat estats profunds depressius.
Aprèn a gestionar les emocions
Edició del programa Redes dedicada a les emocions, vistes des del costat científic i empíric.
Cervell emocional: equipats per a la supervivència i la felicitat
Vídeo de la Universitat de Navarra que tracta aquest interessantíssim tema universal a tots els éssers humans.
La preocupació, origen de la por
La preocupació està associada a una emoció en particular que és la por, la presència de la qual en excés ens pot portar a l’ansietat. Vivim en una societat “atemoritzada”, tenim por de tot: de la crisi, de perdre la feina, de no trobar feina, de no cobrar la jubilació, etc. Així no es pot viure!
Hem de recuperar la calma doncs només des de la serenitat i la confiança podem millorar les coses, per contra des de la por i la desesperació només podem esperar que les coses es compliquin.
Actualment, en força sectors de la societat podem percebre la por generalitzada, la tensió que això comporta, la crispació, el mal humor i tot allò que aquestes emocions comporten a nivell físic manifestat en tot tipus de dolors i símptomes patològics així com en deficients relacions personals. Vivim temps de canvis, canvis econòmics, canvis de paradigmes antics per altres de nous, canvis de consciència, és a dir, estem en crisi.
Cada vegada que experimentem una crisi, ens sentim insegurs, espantats, preocupats i connectats amb la veritable realitat que és que vivim a la incertesa total. No tenim res segur, excepte el que tots sabem, la mort però paradoxalment, aquesta única cosa de la que tenim la certesa que és segura, alguns la vivim com que no ens anés a arribar mai.
Si res és segur en aquest món excepte que ens morirem, per què ens preocupem tant? Quin és l’antídot per a això? L’acceptació que som éssers vulnerables, que ens necessitem mútuament i que estem gairebé obligats a confiar i col·laborar amb els altres, a ser més solidaris i menys egoistes i sobretot a confiar en la vida, ja que no la podem controlar.
Des de la meva pròpia experiència puc dir que la por se’n va afrontant-la, fins ara no he conegut cap altra manera de superar-la. Quan viatjava, em pujava en un avió o em posava davant de moltes persones impartint un curs, el més normal era sentir molta por; a mesura que afrontava, acceptava i respirava la por, aquesta començava a afluixar-se i a perdre poder sobre mi.
Afrontar-la significa acceptar-la i no negar-la; de vegades sentia tanta por que ni tan sols m’adonava que la tenia perquè senzillament no n’era conscient i patia les seves conseqüències sense ni tan sols saber el que em passava. Alguns dels símptomes físics que experimentava com a conseqüència de la por inconscient eren dolors intensos de cap, embotiment mental, brunzits a les orelles i mal d’esquena.
Actualment no sento por a l’hora de pujar a un avió i em sento molt còmode davant d’un grup de persones impartint els meus cursos i a poc a poc m’adono que no tinc por ni a la crisi ni al futur, ja que sé que tinc els recursos suficients per afrontar el que em vingui i tiraré endavant com sempre ho he fet.
Quan acceptem que sentim por, ens reconeixem com a éssers vulnerables i el més important, deixem de lluitar internament ja que si ho neguem, vol dir que hi ha una part de nosaltres que no accepta l’altra part -la que sent la por- i això provoca molta tensió interna i malestar general. Quan acceptem l’emoció que sentim, sigui la por, la tristesa o qualsevol altra emoció, de mica en mica va sorgint la integració de la personalitat en què ja no hi ha parts que s’imposen sobre d’altres, què hauríem de sentir o com hauríem de ser. En lloc d’això ens sentim més relaxats internament, més integrats, i això passa gràcies a l’auto acceptació de qui som i del que sentim a cada moment.
Això en si és força simple però no vol dir que començarem a experimentar els beneficis de sobte, cal un temps perquè aquest nou patró de pensament i conducta s’instauri en nosaltres.
Estic trist i també puc sentir alegria
Impartint recentment un curs d’Intel·ligència Emocional, en donar l’enquadrament teòric sobre les emocions, em va resultar evident el següent: que una cosa és l’emoció de fons que podem tenir per un assumpte inconclús o per una necessitat no atesa, i una altra cosa són les emocions que apareixen a les diverses situacions quotidianes.
Per això, puc tenir una tristesa de fons, o algú pot viure amb por, enuig o alegria que l’acompanyen com la seva ombra, i alhora puc experimentar una altra emoció molt diferent que té a veure amb una cosa que m’acaba de passar, una cosa que estic fent, una cosa que experimento amb algú, etc.
Amb el que he arribat a la conclusió que hi ha diferents nivells emocionals: hi ha el nivell més superficial, el de passar d’una emoció a una altra (amb més o menys fluïdesa) segons el que ens anem trobant a la nostra activitat i interaccions diàries, i està el nivell profund del cor que plora, o que viu espantat, o que està molt enfadat o gratament alegre i que no té a veure amb el que passa fora nostre sinó amb les vivències internes ancorades.
Cert és que segons sigui el fons de cadascú, fora també es reflectirà en la vivència emocional de la quotidianitat que estarà condicionada per aquests continguts interiors. Però així i tot, hi ha moments de riure, d’alegria, de respir, d’altres sensacions encara que a dins hi hagi fractures.
El que és interessant, per mi almenys i molt, és atendre la necessitat que hi ha darrera d’aquesta emoció ancorada ja que les emocions quotidianes, en principi, apareixen i desapareixen amb la situació.
Com és la ràbia intel·ligent
Descarregar la ràbia contra algú o alguna cosa que sentim que ha estat injusta, que ha violat els nostres drets, que ha sobrepassat el nostre espai, ens condueix a desfogar-nos per una banda i a intoxicar-nos per una altra.
És a dir, descarregar i alliberar la ràbia, la frustració, la indignació que ens hagi provocat un esdeveniment és bo per a la salut; la manera com ho fem, ens pot allunyar d’aquesta línia de salut.
Ens allunya quan descarreguem CONTRA una altra persona, maleint, insultant, cridant o encara que sigui parlant amb certa calma però descarregant contra ella. Aquesta energia, que il·lusòriament pensem que descarreguem contra l’altre, corre per les nostres venes, el nostre cervell, el nostre cos i ens intoxica. Genera nerviosisme, ansietat, taquicàrdia, menyspreu, duresa, tristesa, manca de perspectiva i de visió…
Aleshores, què fer amb aquesta emoció? La ràbia és una fantàstica força que ens permet lluitar pel que volem, per això resulta més interessant posar tota aquesta energia a ACONSEGUIR el resultat, l’objectiu que desitgem més que a desgastar-se a dir “veritats”, demostrar qui té raó i un infinitat d’accions estèrils quant a aconseguir allò que realment volem.
Així que la millor direcció de la ràbia és prendre-la per posar-la al servei dels nostres objectius.
Amb por també es pot
He sentit dir que “No s’ha de tenir por” i això és una cosa que no comparteixo. La por salva vides i serveix d’avís davant de situacions poc clares, convertint-se llavors en el que es coneix com a precaució o cautela.
Què pot haver de negatiu a actuar de manera previnguda quan no tenim clar alguna cosa o al revés, ho tenim massa clar de manera que intervenim automàticament, sense parar-nos, sense sentir, sense veure?
La por NO ÉS NEGATIVA, és una emoció útil, segurament molt útil quan deixem que faci la seva funció que és la de protegir la nostra vida -com quan afrontem un perill real tipus un incendi, una inundació, una agressió física- o la de fer-nos aturar i reflexionar.
Un altre tema diferent és quan la por ens paralitza sense un motiu extern evident, és a dir, ens bloqueja pels nostres propis pensaments o creences que provoquen que no fem o deixem de fer coses o que fem de forma contrafòbica per no sentir aquest malestar, aquesta angoixa.
En resum, quan allò que ens diem i la por que sentim no tenen res a veure o molt poc a veure amb la realitat.
Quan el nostre sistema d’emocions funciona adequadament, aquestes no són més que una resposta adaptativa a una cosa que passa fora de nosaltres: davant d’un esdeveniment s’engega l’emoció que correspon per abordar la situació.
Així que si sentim por al marge del que realment passa, aleshores és veritat que ens està condicionant. Però si deixem aflorar aquesta emoció segons la vida ens porta les situacions, benvinguda sigui també la por!
Informació recopilada i articles redactats per:
José Manuel Torres Sánchez
Mª Rosa Parés Giralt
