Primer de tot auto coneixement i autogestió
Daniel Goleman assenyala al seu llibre “Intel·ligència emocional” que l’autoconeixement és la pedra angular de la intel·ligència emocional, alhora que també comenta que una altra de les claus és l’autocontrol emocional. Jo prefereixo canviar la paraula autocontrol per autogestió, ho trobo més suau, ja que tot control implica tensió i de vegades repressió mentre que la gestió parteix d’una idea més tolerant i comporta l’acceptació.
Gestionar les emocions no és una tasca fàcil, en principi totes les emocions són positives i tenen un component important en la nostra supervivència i benestar personal. Per exemple, la ràbia és una resposta del nostre organisme davant d’un atac o una amenaça i des d’aquesta perspectiva és positiva perquè el que pretén és mantenir-nos vius.
Però què passa quan les nostres respostes de ràbia o ira no responen a amenaces reals com l’atac d’un tigre o que el terra del pis comenci a tremolar? En aquests exemples podríem defensar-nos de l’animal amb tota la nostra ràbia com a mecanisme de defensa i supervivència o podríem fer servir la nostra ira per trencar la porta tancada que no ens permet sortir de l’habitació.
Moltes vegades la ira, la ràbia, la por, etc. són emocions produïdes per la nostra pròpia ment, de vegades en base a antigues experiències o interpretacions que no corresponen amb la realitat aquí i ara.
Com ens ajuda la meditació a la gestió de l’emoció
La meditació ens pot servir i ajudar a desenvolupar l’hàbit de reconèixer, valorar i gestionar el nostre estat emocional actual i ponderar si és convenient portar-lo a l’acció o per contra intervenir de manera diferent per no generar conflicte amb algú que no ens està atacant realment sinó que simplement té una opinió diferent de la nostra, cosa que podem viure com un atac sobre la base d’una interpretació irracional, com si fos una amenaça real quan en realitat no ho és.
La meditació, l’observació conscient dels nostres pensaments i emocions ens ajuda a veure amb claredat quan una emoció sorgeix per un esdeveniment extern que suposa una amenaça i quan aquesta mateixa emoció pot aparèixer per un condicionament intern basat en experiències antigues que no ens permeten veure amb claredat el que està passant aquí i ara realment. Aquests condicionaments enterboleixen i ennuvolen la nostra ment i, per tant, la nostra manera de veure, entendre i interpretar el que està passant, i en conseqüència d’abordar la situació adequadament.
Si no em conec, aleshores no sé què em passa i per tant no puc gestionar-me
Estic completament d’acord amb Goleman quan diu que l’autoconeixement és l’aspecte més important de la intel·ligència emocional. Des de la meva experiència autoconeixement és:
Saber què m’està passant (què penso, què sento), acceptar allò que em passa, responsabilitzar-me’n i buscar la sortida o l’expressió més ecològica possible cap a mi mateix, l’entorn i les altres persones amb qui em relaciono. Sense autoconeixement no hi ha autogestió, si no sé què em passa no ho puc gestionar sinó al revés, com sol donar-se, això que em passa em gestiona a mi.
L’actitud meditativa em permet aturar (potser tres segons) abans d’actuar, observar-me i observar fora, veure amb claredat què passa realment i actuar en conseqüència amb aquesta realitat. Això s’aprèn, no en dues hores però finalment s’aprèn, això és autogestió, o autocontrol per a qui prefereixi anomenar-ho així, és necessari i vital a l’hora de relacionar-nos amb els altres. Tenim un neocòrtex cerebral que podem utilitzar per respondre en lloc de reaccionar que és la conducta de la majoria dels animals davant d’una possible amenaça.
Responsabilitat és la capacitat de respondre lliurement i premeditadament, basada en una decisió prèvia i assumint-ne les conseqüències. Reaccionar és un mecanisme inconscient i automàtic que ens pot portar molts més problemes que no pas solucions.
Joséma Torres Sánchez
