Què és el dejuni intermitent?
Des que comparteixo públicament que practico dejuni intermitent, són diverses les persones que han mostrat el seu interès i m’han preguntat per això. A continuació comparteixo com ho porto a terme i quina és la meva experiència amb el tema fins avui.
Per començar, quan es parla de dejuni intermitent es fa referència a no ingerir res de menjar durant un període de 16 hores. Això no vol dir que les altres 8 hores es menja per tot allò que no es menja en aquestes setze sinó que en les vuit hores es fan els menjars que correspongui.
En el meu cas, no esmorzo, prenc dos o tres tes verds molt suaus fins al migdia aproximadament que és quan realitzo la primera ingesta del dia en general amb una mica de fruita. Més tard, segons em convingui l’horari, faig el que es coneix popularment com l’àpat del migdia (dinar) i a la nit, també a la meva hora de conveniència, sopo. Entre el sopar i la presa de fruita del dia següent van entre 14-16 hores o més (no compto 16 hores exactes). Això és tot.
Dir que la millor freqüència per fer aquest tipus de dejuni l’ha de trobar cadascú. Jo ho he pres com un hàbit quotidià que em salto molt puntualment, ho practico des de fa un parell d’anys i em sent de meravella.
La combinació regeneradora del dejuni i l’autofàgia
Vaig començar un estiu en què tenia poca activitat, vaig començar a sentir-me inflada, augmentant de pes… va ser això últim, la veritat, pel que vaig començar a practicar i per informació que vaig trobar sobre l’autofàgia. Totes dues coses juntes em van semblar potents.
D’una banda l’experiència de dejuni que feia uns mesos enrere havia tornat a reviure en una formació que vaig rebre on hi va haver aquest tipus de pràctica i vaig estar unes 35 hores sense menjar… va ser una experiència grata, de neteja.
D’altra banda, conèixer sobre l’assumpte de l’autofàgia. Vaig saber les investigacions del premi Nobel YoshinoriOhsumi i el vaig trobar superinteressant, lògic i evident! Indico aquí un enllaç a un article de la BBC que en parla: https://www.bbc.com/mundo/noticias-44029658
Quan el cos no ha d’estar invertint energia a digerir nous aliments que li arriben, fa neteja del material de deixalles que corre per l’organisme i el recicla! Em va semblar la bomba! A més, em vaig entusiasmar perquè en un vídeo parlaven fins i tot de regeneració dela pell i la veritat és que a l’època que em vaig posar amb això, també veia la meva pell una mica espatllada així que tot em va quadrar per prendre forces i deixar d’esmorzar.
No vol dir això que no es pugui fer altrament com seria no sopar que és l’opció preferida per persones que em pregunten. Segons sembla es tracta de romandre 16 hores sense menjar, cadascú escull el període del dia per fer-ho.
Per mi, el moment sopar és de gran goig així que prefereixo no esmorzar i afirmo aquí en contra dels arguments clàssics d’hàbits d’alimentació, que em va genial, estic superespavilada al matí, ment clara, activa que no nerviosa ni ansiosa, i no em falta de res com ha demostrat la darrera analítica del mes de setembre passat 2019 en què tot estava correcte i la doctora mateixa em va dir que no em faltava res.
Faig un incís per dir que les pautes convencionals d’alimentació d’occident semblen basades en molts casos en investigacions pròpies de la indústria alimentària, no en observacions i constatacions objectives. Com sigui, seria convenient arribar a conclusions per constatació pròpia.
Seguint amb les experiències que m’ha portat la pràctica regular de dejuni intermitent, diré que a més d’estar en el pes que vull estar, ha reduït l’impuls a menjar/picar entre hores i la dependència/tendència a menjar com a hàbit més que necessitat, ha fet que recuperi la sensació de gana “de veritat”, que amb dos àpats més una ingesta de fruita senti sacietat, gaudir amb més intensitat el moment de menjar, els sabors, com si cada vegada fos una cosa gairebé nova (sensació particular).
La cirereta de la pràctica de dejuni
I una de les coses que més em sorprèn d’això de dejunar és l’EMPODERAMENT que em dóna, no reaccionar a la primera sensació, incomoditat, de gana buscant automàticament, compulsivament, un mos per portar a la boca sinó triar el moment en el que realment em convé menjar. Això m’ajuda a desenvolupar la capacitat de VOLUNTAT i la qualitat d’ESCOLLIR en lloc de reaccionar (tant).
Potser és això últim descrit, EMPODERAMENT + VOLUNTAT + ELECCIÓ, cosa que més m’ha cridat l’atenció de fer dejuni.
Pel que fa als altres beneficis i altres que no he detallat, afegir també que vaig aprofitar per reduir notablement la ingesta de pa i gluten i que des de fa molt de temps segueixo una dieta variada vegetariana tirant cap a vegana (i que segons resultat de l’analítica, no em manca de res, ni tan sols calci!).
El més interessant és explorar i experimentar en pròpies carns les sensacions.
Per a qui el menjar suposi una forma de calmar ansietat (ho he viscut llargues èpoques) i obtenir cert benestar, comentar també que el menjar biològic, orgànic, sacia mooolt més que el menjar que no ho és.
Per descomptat que també seria bona cosa mirar què es reemplaça/tapa amb l’acte de menjar i trobar vies per atendre això si es vol sanar.
Mª Rosa Parés Giralt
