Mindfulness no és un article de moda
Hi ha qui “ven” Mindfulness com a tècniques de relaxació, com a mitjà per assolir un estat determinat, com a eina per assolir objectius, com a eina perquè la realitat sigui com es desitja, etc. Potser algunes d’aquestes coses s’aconsegueixen a través de Mindfulness, potser, en tot cas Mindfulness és una manera menys aclaparadora, ansiosa i destructiva de relacionar-se amb la realitat tal com aquesta es presenta.
Torno a escriure, una manera diferent de relacionar-se amb els esdeveniments, amb el món, amb la gent, amb una mateixa/un mateix!
Per a què? Per patir el mínim possible amb una realitat en moltes ocasions gens favorable.
Això és tot? Però, et sembla poc? Davant d’uns fets que moltes vegades no es poden canviar, que altres vegades si el canvi és possible és lent, que altres vegades aquest canvi depèn de factors aliens a una i un, o que el canvi no resulta del tot favorable o contrari als propis interessos, i d’altres escenaris més, en aquest context no queda més que enfocar la realitat d’una altra manera diferent de la baralla, la frustració, la decepció, la ira, el ressentiment, la desconfiança, la por, el temor, la pena, la tristesa, la desmotivació, i un llarg ventall de reaccions que de no posar distància interna respecte a la font que les provoca, la nostra derrota com a persones està garantida.
Sembla estrany això de conviure amb la realitat tal com es presenta patint-la el mínim possible… Eureka! Aquesta és la clau de Mindfulness, anomenada Atenció plena en castellà. Atenció a no perdre’ns a la nostra pel·lícula interna de com haurien de ser les coses, la gent, els altres, tant sí com no i al marge de com es donin els successos. Compte! Això no vol dir no fer res ni tampoc prendre cap acció, al contrari, les accions que es prenen són intel·ligents invertint l’energia necessària sense més desgast que el que requereixin.
En poques paraules, Mindfulness és…
És a dir, Mindfulness o Atenció plena és viure la vida amb allò que porta perdent la mínima pau interna possible. I això, a més de ser un potent vehicle de salut psicoemocional i fins i tot física m’atreveixo a dir, permet recargolar-se menys davant la impotència de no poder canviar la realitat, almenys immediatament. Permet tenir més tranquil·litat, més serenitat, calma, perspectiva, visió, distensió, fluïdesa.
Cert, no és una cosa que s’instal·la com un programa en un dispositiu. Requereix entrenament, compromís i posar-se sí o sí com sigui a practicar. Qui no practica assíduament no en notarà els efectes, o poc i potser només puntualment durant un exercici ocasional. Qui s’entesta a desenvolupar l’actitud “mindful”, una actitud amb una qualitat d’atenció desenvolupada, present, oberta, disponible, receptiva aconsegueix posar espai intern entre els successos i la persona. I en cas d’haver-se perdut en aquests successos, aquesta actitud li facilita la tornada al centre, a “casa” com se sol dir en aquests termes, en lloc de veure’s arrossegada, submergida i sacsejada tota per complet pel que passa.
Per descomptat no és màgia, no és simple (encara que sí), és cosa de posar-se, practicar, desenvolupar la consciència, instal·lar-s’hi per generar espai davant les elucubracions i discursos interns que les nostres ments improvisen. La realitat continuarà sent la que és, la vivència canviarà, segur.
Mindfulness és doncs un model només per bregar amb els conflictes? No, no, no. Quan les coses estan bé, i molt probablement puguem trobar uns quants de moments així al llarg del dia, gaudim si us plau, gaudim! Al màxim amb el plaer que provoca un menjar, una beguda, el sol i l’aire a la pell, una dutxa, un somriure, una carícia, un so, una olor. No ens oblidem de gaudir de la vida, ni encara en petits instants passatgers de benestar perquè viure’ls plenament són un regal de la vida.
Per tant, no esperem que tot es col·loqui al seu lloc per viure amb plenitud, per sentir-nos, per sentir, per respirar profund. Respirem profund per afrontar el que és desfavorable, respirem profund per gaudir del que és favorable.
Mª Rosa Parés Giralt
