Mesurar l’èxit i el fracàs com si fossin valors reals
Tinc la sensació que generalment percebo l’èxit i/o el fracàs respecte a allò que aconsegueixen o no aconsegueixen les persones que m’envolten o aquelles que són importants per a mi.
M’explico: si totes les persones al meu voltant no sobresurten amb alguna cosa especial que hagin aconseguit, sigui sexe ideal, treball fantàstic, reconeixement, fama, diners, etc., i més o menys no destaquen, possiblement em pugui sentir bé o en tot cas no sentir-me malament perquè jo no hagi arribat a aquestes coses.
No obstant això, en el moment que algú significatiu a la meva vida destaca per un èxit, en aquell moment es posa en marxa el meu “termòmetre” del fracàs perquè jo no he aconseguit això o alguna cosa semblant. Suposo que perquè em comparo i especialment, perquè el mesurador dels meus èxits i fracassos el poso fora de mi en lloc d’ubicar-lo dins meu, de considerar per mi mateixa quins considero èxits i fracassos en el meu recorregut.
L’èxit i el fracàs tenen a veure amb valoracions subjectives
D’altra banda, quan dirigeixo la mirada cap a dins, més aviat se’m comencen a caure les valoracions… quan m’adono que l’existència passa per si mateixa, que jo no em vaig donar la vida, no vaig construir el meu cos ni totes les possibilitats i potencialitats que hi ha. Aleshores, alguna cosa canvia en la meva percepció i treu el cap un intent d’impuls a rendir-me amb el que soc, el que faig, el que sé, rendir-me a l’existència fent i Sabent que em dec a alguna cosa més gran que em va fer, que em manté viva. .. per a alguns Déu, per a mi encara no ho sé però en tot cas una Intel·ligència o alguna cosa increïble.
Aleshores les coses canvien, els èxits i els fracassos es fan relatius, lluito però potser amb menys expectativa, anhel però amb menys patiment, insisteixo alhora que observo al meu voltant, respiro, em prenc el te, gaudeixo i agraeixo.
Mª Rosa Parés Giralt
