Què faig amb la meva ferida, amb el meu dolor?
Passejant pel camp, vam passar al costat d’un arbre que tenia el tronc en forma de L… impressionant, em vaig quedar una estona mirant aquesta peculiar forma… reflexiva… de forma immediata, gairebé, ho vaig associar a les ferides internes, les emocionals, les que deixen empremta per sempre com aquell “colze” d’aquell tronc que amb això posa de manifest que li va passar una cosa impactant.
Vaig acariciar l’escorça d’un dels replegaments, em vaig fixar que fins i tot es veia una mica l’interior per una esquerda…
Tal com amb el dolor emocional, vaig recordar allò que la ferida i la cicatriu són per sempre, però vaig pensar que el que jo faci amb aquest dolor és cosa meva. Puc quedar-me per sempre allà, fent-me mal, o puc seguir el meu camí adaptant-me de la millor manera possible després d’aquesta vivència i tirar endavant (cap a dalt en el cas de l’arbre!).
No és tan fàcil superar el dolor, depèn d’altres factors
Cert, una situació en què les persones són perseguides, agredides, violades, deixa empremta profunda i no és tan senzill de superar…. hi ha qui queda profundament esquinçat per dins. Tot i així, altres situacions, difícils, dures, fins i tot molt dures, se superen, se segueix endavant.
De vegades la diferència és com vivim i afrontem els successos sent una qüestió de caràcter, percepció, interpretació, recursos, capacitats, aptituds, actituds, etc. És aleshores on la ferida i el dolor emocional prenen una altra dimensió més enllà de l’impacte del moment en què es van viure.
Resiliència
És una d’aquestes paraules més o menys recent que s’aplica a ressorgir de les cendres, de les dificultats, dels cops i de reconstruir-se.
A més, l’experiència dolorosa pot convertir-se en una oportunitat. Sense caure en fórmules fàcils de positivisme enllaunat, pot ser l’inici d’un camí de desenvolupament de recursos, recerca interior, autoconeixement, entesa més gran, trobada amb si mateix i amb els altres des d’una altra perspectiva.
Aquest replegament de l’arbre podria convertir-se en un suport per seure, per deixar alguna cosa, per penjar alguna cosa, sempre tenint en compte la seva fragilitat/fortalesa és clar. Mirant la capacitat de refer-se d’aquest arbre, el replegament em resulta admirable.
Crec que és una lliçó evident i que puc reconèixer en els meus propis “replecs” les formes que han pres i quina aplicació tenen avui dia… serà per això que em dedico a transmetre vies d’autoconeixement i autogestió!
Mª Rosa Parés Giralt
