“Si augmentes la consciència, els canvis a la teva vida vénen sols”
Jon Kabat-Zinn, biòleg molecular, investigador i promotor de Mindfulness a Occident
“Tinc 72 anys. Catedràtic de Medicina a la Universitat de Massachusetts. Porto 47 anys casat, 3 fills i 3 néts. Hem d’aprendre a viure junts amb les nostres diferències. La diversitat és una força positiva. M’interessa l’experiència directa de la interconnexió, però no les creences.”
El repte del científic
S’aixeca a les quatre del matí des de fa més de 40 anys per dedicar una hora a la meditació i una altra a la pràctica del ioga. Jo salto com una puça: “Vull viure, veure els amics!”. “Diversió –em contesta amb un somriure– etimològicament significa sortir-te de la teva ruta, i si estàs malalt o tens problemes, és millor que els resolguis. I sabem científicament que amb la pràctica de l’atenció plena podem restablir el nostre equilibri mental i corporal, estimular la curació i el benestar. Però té raó, és difícil canviar d’estil de vida”. Un repte que explica pas a pas en el seu clàssic Viure amb plenitud les crisis (Kairós), que ha revisat i ha posat al dia amb els nous estudis científics.
Veure article complet:
www.lavanguardia.com/lacontra/20160611/402426129962/si-aumentas-la-conciencia-los-cambios-en-tu-vida-vienen-solos.html
“Que la teva medicina sigui el teu aliment”
Que una alimentació adequada és fonamental per al bon funcionament del cos, es parla fa dècades.
Que a més l’alimentació pot influir en la curació o evitació de malalties, això resulta una mica més innovador, si bé Hipòcrates (segle I a.e.) ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment”.
Han passat molts anys des de llavors, però la nostra dieta s’ha vist cada cop més contaminada i desconnectada de les necessitats reals del nostre cos.
El Dr. Alberto Martí Bosch, un dels divulgadors sobre aquest tema, tracta a les seves xerrades amb dades científiques (i amb un humor inigualable) com emmalaltim i com guarir modificant els hàbits alimentaris i altres simples accions.
El cervell del sistema digestiu
Diversos autors destaquen la influència de l’aparell digestiu en el nostre ànim i concepte del “jo”
En diuen “el segon cervell”. Compta amb cent milions de neurones, més que les existents a la medul·la espinal, i produeix el 90% de la serotonina, “l’hormona de la felicitat”. És el nostre sistema digestiu. I està de moda. Diversos llibres que relaten les seves capacitats han esdevingut un best-seller. Defensen l’intestí, «aquell gran desconegut, l’ovella negra dels òrgans», com escriu la investigadora alemanya Giulia Enders. Anem per parts.
El 1999, Michael D, Gershon, investigador, professor i director del Departament d’Anatomia i Biologia Cel·lular de la Universitat de Columbia, a Nova York, va publicar “Thesecondbrain” (El segon cervell). Gershon ha estat el precursor d’una nova ciència anomenada “neurogastroenterologia”, que s’ocupa dels símptomes dels trastorns psicosomàtics amb expressió gastrointestinal, i els relaciona amb el sistema nerviós central.
En un llibre, que de vegades sembla una novel·la d’aventures, quan ha de presentar als congressos de neurocientífics, les seves conclusions sobre el sistema nerviós de l’aparell digestiu, Michael D. Gershon, posa llum sobre capacitats desconegudes. «Considerar la humil panxa i el seu sistema nerviós no és una cosa que acceleri el pols», escriu. «Cap poeta ha cantat una oda a l’intestí i, sent francs, el consens popular és que el còlon és una peça més aviat repulsiva de la nostra anatomia».
Veure article complet:
El Diario Montañes (www.eldiariomontanes.es/sociedad/salud/201511/06/segundo-cerebro-20151106083153.html).
El cor té cervell
Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència
“Tinc 72 anys i segueixo sent jove. Vaig néixer a Tolosa i visc al Canadà. Vaig estudiar la carrera de Matemàtiques i piano. Crec que l’ésser humà comporta un potencial extraordinari de consciència, intel·ligència, saviesa i amor; descobriments científics recents ho constaten.”
Ciència i consciència
Després d’estudiar Matemàtiques i la carrera de piano i orgue va ser professora a La Sorbona. Després es va instal·lar a Índia i va participar en la creació de la comunitat d’Auroville amb Sri Aurobindo i Krishnamurti. I poc després va fundar al Quebec l’Institut per al Desenvolupament de la Persona. És autora de El poder d’escollir, La llibertat de ser i El mestre del cor (Luciérnaga). Fa molts anys que investiga la intersecció entre la ciència i la consciència i els seus plantejaments són sempre rigorosos i estan documentats. El proper dissabte exposarà a les jornades sobre L’Evolució de la Consciència (CosmoCaixa) els descobriments sobre el cervell del cor i les seves implicacions.
Veure article complet:
www.lavanguardia.com/lacontra/20120314/54267641495/annie-marquier-corazon-cerebro.html
