La distorsió sobre gaudir
Entenem gaudir com una experiència extraordinària que es dóna en situacions i moments especials. Per a un bon nombre de persones això és així, tenen associat el concepte gaudir amb la idea d’anar a un lloc particular, potser de viatge a un lloc remot, o fer un esport que suposi una aventura, o anar a un parc temàtic, a un entorn natural exuberant, a una ciutat plena d’estímuls, o menjar alguna cosa excepcional (fins i tot molt cara!), etc. Res més lluny de l’experiència genuïna de gaudir!
Segurament no recordem quan érem nadons i qualsevol cosa, però realment qualsevol cosa, era un món atractiu ple de possibilitats d’exploració perquè abans que res, gaudir és una qualitat intrínseca a la nostra naturalesa i malauradament tenyida de condicionaments que anem adquirint des de la infància.
Així que gaudir veient passar núvols, gran passatemps de moltes criatures, és una cosa que de grans perd sentit perquè ho considerem banal per exemple. Les persones adultes tenim distorsionada aquesta capacitat espontània perquè l’hem venut a la fantasia que el plaer està en una altra part, costa diners i cal tenir-hi temps. Però això no sempre va ser així a les nostres vides.
Des de la caixa de cartró, un tros de paper, els endolls, les claus, fins als colors, el simple dibuix, un dolç, una cursa, saltar, un animal, una cançó, una abraçada consoladora… tot era una possibilitat de ampliació de vivències i de goig quan aquestes eren grates i de fet, si rebem les cures necessàries i vivim en un entorn segur, en vam tenir moltes.
Ah, però ja una mica més grans comencem a escoltar la cantarella que la felicitat (i amb ella el goig) s’aconsegueix quan calces als peus unes sabatilles esportives d’una marca concreta, quan compleixes el somni de fer un viatge d’aquells que ofereix l’agència de torn, etc. I va ser així que ens vam creure que el goig és lluny, fins i tot molt lluny del nostre abast. Quina farsa…
L’experiència de plaer és orgànica, no una idea!
El plaer, i per tant el goig, està directament relacionat amb la informació que entra per les finestres dels nostres sentits i que el cervell processa tornant-nos amb una experiència gratificant cada vegada que es dóna, sense filtrar com és d’especial. És a dir, l’experiència de goig és per si mateixa fruit de processos al nostre organisme, no com a resultat de la nostra idea sobre quina font hauria d’oferir plaer. I és que és això precisament el que mata el nostre plaer quotidià, els nostres pensaments condicionants.
Sumis a més, a aquest tipus de fantasia que per gaudir cal fer coses extraordinàries, la dispersió, la pre-ocupació i l’absència que puguem tenir respecte al moment present. Aleshores, adéu goig!
Per tant, per recuperar l’habilitat de gaudir amb què totes les persones vam néixer, considero oportú tenir en compte els quatre punts següents.
- 1. Tornar a l’experiència genuïna dels sentits al marge de si l’espai d’exploració és allò quotidià, conegut, recurrent, o si és nou, estrany o fora del comú. Simplement enfocar-se en l’experiència sensorial fora del marc de cap valoració.
- 2. Potenciar la curiositat en l’entorn en què ens trobem, sigui conegut, molt conegut o estrany (als sentits els és igual), en allò que hi ha en aquest espai, en allò que podem percebre a manera general i en els petits detalls.
- 3. Centrar l’atenció en els sentits, veient el que es mira, escoltant el que se sent, sentint el que es nota, degustant el que s’assaboreix, detectant olors en olorar… Obrir la percepció al gran espectre de matisos, plans, formes, notes, tons, textures, densitats, aromes, gustos… És un exercici excel·lent que a més alenteix l’activitat mental per portar-nos al moment present, desenvolupa la focalització de l’atenció, relaxa, distén, amplia el camp de percepció, fins i tot la creativitat, genera perspectiva pel que fa a assumptes que ens engoleixen, ens hi dóna presència.
- 4. No donar crèdit als pensaments que puguin venir sobre que fer això és una ximpleria, que som persones extremadament ocupades, que tenim coses més importants a fer, que fer això no sap res, no aporta res. Tot això és el discurs, la narrativa de la ment ficada al mateix programa que per gaudir cal tenir temps, quan arribi el cap de setmana, les vacances, quan em jubili o quan vagi a aquest lloc exòtic. No donis més credibilitat a aquest discurs i posa’t ara a gaudir, aquest és el moment.
Evidentment les pràctiques d’Atenció plena (Mindfulness/Meditació) afavoreixen tot això perquè finalment recuperar aquesta bella capacitat amb què vam néixer pot tornar a formar part del nostre estil de vida juntament amb l’expansió que això comporta.
Mª Rosa Parés Giralt
