No necessites tenir atributs especials per facilitar sessions de Risoteràpia
Arran d’una publicació en un grup d’una xarxa social per promocionar la nostra formació de Risoteràpia Integrativa, algú va comentar “Per ser Risoterapeuta has de ser una persona creativa, alegre, divertida, sinó, no ho pots ser”. Jo crec amb plena convicció que això és fals!!
Primer de tot, el que cal tenir molt clar què es farà, s’impartirà, es facilitarà a les persones participants per preparar amb concreció, ordre i sentit comú, les propostes de la sessió.
Després cal revisar el “guió” que s’ha preparat i sumar-li el perfil del públic assistent, el lloc on es realitzarà, la durada de l’activitat, el material necessari, entre d’altres aspectes, juntament amb les pròpies habilitats i capacitats com persona dinamitzadora.
Això no vol dir que qui dinamitza ha d’estar en un estat anímic situat a la carena de l’onada de l’animació, l’expansió, la diversió. Això vol dir que qui dinamitza ha de ser conscient de com està psicoemocionalment per gestionar-se i gestionar l’activitat i el grup. Això sí que és indispensable, que la persona dinamitzadora sàpiga com està internament per no embolicar-se ni perdre’s.
Auto coneixement per autogestionar-se
Aquest és un dels pilars fonamentals de la nostra escola, SALUD CREATIVA, i de la formació que oferim. Cal saber com estic per dins, com em moc, quins són els meus punts prims i els meus punts forts, i a partir d’aquí interactuar amb els altres.
Personalment, he donat taller de Risoteràpia amb un estat anímic baix, en crisi personal, i he pogut fer-ho adequadament perquè hi havia consciència dels meus assumptes. Vaig poder “aparcar-los” per connectar amb el grup, la necessitat, l’activitat i l’energia requerida, i dur-la a terme. No és un sobreesforç, no és fingir, no és negar el que hi ha, és gestionar-lo per fitar-lo, per ocupar-se posteriorment i poder disposar en el moment d’un espai per a una altra cosa i una altra energia. Això és totalment viable.
Ni cal tenir-ho tot resolt ni tampoc es pot anar de qualsevol manera a conduir un grup. Si algú realment en algun moment no pot fer front a una tasca encomanada perquè se sent desbordada, és quelcom natural que pot passar i passa.
Una altra cosa diferent és que hi hagi coses irresoltes de fons, emocions efervescents, soroll mental, etc. La persona que facilita una sessió de Risoteràpia i de qualsevol altra pràctica pot tenir la capacitat d’obrir-se camí entre això per tirar endavant la seva tasca.
Molts còmics no són gens còmics, cadascú ha de trobar el seu estil
Després de les gairebé trenta edicions de formació en Risoteràpia Integrativa i després d’altres formacions en dinamització de grups, hem constatat que cadascú té una manera de posar-se al capdavant del grup i desenvolupar les propostes.
Als tallers de pràctiques, hi ha qui té un gran (excessiu) dinamisme, hi ha qui proposa amb més tranquil·litat, hi ha qui tira per allò corporal, hi ha qui tendeix a allò emocional, hi ha qui empra propostes més convencionals, hi ha qui opta per propostes més arriscades, hi ha qui utilitza l’humor, hi ha qui riu molt, hi ha qui no riu (però fa riure!)…
No tots els còmics són còmics ni riuen quan expliquen acudits que, no obstant, provoquen grans riallades a la gent.
Charlot no apareix rient a les seves pel·lícules ni mostra un aire particularment divertit sinó que el que fa genera diversió a les persones.
En el meu propi camí formatiu he tingut força companyes i companys que provocaven riure sense cap esforç i en canvi algunes i alguns deien estar en situacions personals particulars.
Així que des de l’honestedat i des de la consciència i l’autogestió, cada persona dinamitzadora necessita trobar el seu estil, el seu camp d’acció, els seus marges, per poder jugar el joc en aquesta àrea. I això és factible amb la manera de ser que cadascú té.
Mª Rosa Parés Giralt
