Això és el riure
Programa Xarxes en què l’especialista en el camp del riure, Robert Provine, és entrevistat i respon les preguntes que se li plantegen sobre diversos aspectes relacionats amb aquest aspecte.
El cervell feliç
Interessant vídeo, projecte divulgatiu de la Universitat de Navarra, que ens il·lumina sobre quines àrees del cervell s’activen quan tenim experiències de riure. Molt gràfic, concret i fàcil de seguir per comprendre el mecanisme biològic del riure i aprendre conceptes bàsics en aquesta direcció.
Un concepte més ampli sobre la Risoteràpia (més que jocs, més que rialles)
Per a algunes persones, tant usuàries com facilitadores, Risoteràpia és una ocasió per rebre o oferir una sèrie de propostes i exercicis enfocats bàsicament a riure. Cert que això està molt bé, que el riure descarrega, desfoga, relaxa, deixa una sensació grata al cos i una mena de “núvol positiu” a la ment, permet passar una estona agradable o molt agradable en bona companyia… Hi ha qui diria, què més vols? 
Per a l’autora d’aquest escrit, això és una part de la Risoteràpia, però aquesta arriba mooolt més lluny. La gran diversitat de propostes que es poden dur a terme des d’aquest enfocament abasten des del desenvolupament d’habilitats a les àrees d’atenció, presència, consciència, comunicació, assertivitat, empatia, creativitat, a actituds d’acceptació, afirmació, cooperació, confiança, espontaneïtat, obertura, afecte, tendresa, autorresponsabilitat, autosuport, passant per l’expressió de sensacions i emocions, la superació (o acceptació) del ridícul, el canvi de pautes cognitives (sortir de la queixa), el reforç veritable de l’autoestima, la trobada genuïna amb un mateix i amb els altres (sense màscara o amb poca màscara), la caiguda de prejudicis i judicis amb el consegüent escurçament de distàncies entre assistents, la cohesió del grup o equip, i segur que em deixo moltes més coses al teclat. Per això, associar el concepte de Risoteràpia a riure només és per a mi com associar la paraula mar amb platja, descartant l’abast dels mars i oceans. Potser l’exemple excedeix l’abast de la Risoteràpia però, per descomptat, pot anar molt més lluny que una sessió de jocs i rialles. Evidentment, dependrà del tipus de taller a impartir i per descomptat, de l’enfocament, els coneixements i les capacitats personals de qui el dinamitzi. M’agradaria que aquest CONCEPTE AMPLI DE RISOTERÀPIA creixés entre el públic perquè modifiqui la seva opinió sobre el tema que en alguns casos ho considera com una cosa banal o com una cosa on es fan xorrades. Per una Risoteràpia de qualitat (Risoteràpia Integrativa).
A tenir en compte: riure és un exercici aeròbic!
Cal tenir en compte a l’hora de proposar jocs, exercicis per explorar el riure i propostes dinàmiques amb una intensitat física mitjana a alta i un ritme d’execució més aviat ràpid com acostumen a ser moltes, que tot plegat pot derivar en una activitat aeròbica. Aeròbic significa que l’organisme necessita una major quantitat d’oxigen per cremar hidrats i greixos per tal de proveir-lo d’energia, el cor s’accelera, la velocitat del flux sanguini augmenta, efectes al principi beneficiosos per a la salut sempre que no hi hagi algun tipus de contraindicació. Per aquesta raó, davant del dubte si algú pot o no pot participar en una sessió de Risoteràpia degut a algun tipus de malaltia concreta o a una situació física en particular, és recomanable que consulti amb un metge expert o un professional amb coneixement en l’assumpte per descartar una possible complicació. Una sessió clàssica de Risoteràpia es caracteritza per generar respostes fisiològiques semblants a una classe de gimnàstica o una altra activitat per l’estil. Sabent el perfil dels participants d’un grup, es poden adaptar les propostes per provocar menys resposta aeròbica.
El potencial del joc i el riure
El JOC (dinàmica de grup) és una via que ens permet explorar des d’allò més senzill, passar una bona estona, divertir-nos, gaudir uns moments festius; fins a vivències molt més àmplies com deixar anar i descarregar tensions, expressar estats emocionals, prendre contacte amb un mateix i amb el grup, desenvolupar la presència, comunicar de forma verbal i no verbal, interrelacionar-nos amb els altres de diverses formes, experimentar aspectes i qualitats desconeguts o deixats de banda, adonar-se de sensacions, reaccions, processos. El JOC (dinàmica de grup) és una eina potent que podem aplicar tant en un nivell superficial i exclusivament lúdic com per a la comprensió de conceptes teòrics, el desenvolupament d’habilitats, la presa de consciència i l’autoconeixement, entre altres camps. El RIURE ve bàsicament per dos camins, bé “sense voler”, sense adonar-se’n a través del joc en general, bé per mitjà d’exercicis d’exploració directa del riure en què apareix la situació personal de cadascú. El RIURE no és (o no hauria de ser) una tapadora de la realitat de cadascú, és a dir, que podem riure i fluir feliçment durant la pràctica portant-nos tots aquests beneficis del “riure de panxa”, però si no arriba, cosa que de vegades passa precisament en aquell moment d’explorar amb el riure, es converteix en un gran mestre perquè ens deixa veure on trobem dificultat, quins prejudicis tenim, quina necessitat interior hi ha per atendre, etc. A Risoteràpia Integrativa abordem el riure des d’aquest enfocament, atenent el rerefons -només si la persona ho desitja- i llavors, aleshores sí que arriba el RIURE GENUÏ, sense tècniques, ni ritus, ni cerimònies, ni pautes a seguir, arriba de manera ESPONTÀNIA, LLIURE… com una experiència (gairebé) espiritual.
El sentit del ridícul
Donant tallers de Dinàmiques de Grup i Risoteràpia, de vegades em trobo amb persones a qui sorgeix un gran sentit del ridícul davant algunes propostes, de vegades durant pràcticament tota la sessió. Així ho he observat en alguns grups més que en altres, però independentment del perfil del grup, he arribat a la conclusió que la gran dificultat per a aquests participants és sortir del programa de formalitat, serietat, de “allò correcte”, d’allò establert, segons el condicionament educacional i cultural rebut al llarg dels anys. Si algú -jo mateixa- ha escoltat repetidament “No riguis que no n’hi ha per a tant”, “Comporta’t que ja no ets una nena/ un nen”, “La vida no és un joc”, etc., a més de la influència que exerceix l’entorn pel que fa a no cridar l’atenció, no donar la nota o no sortir-se “d’allò que toca”, l’actitud d’esforç com una manera d’estar ferma, la idea o la tendència que la vida i les situacions difícils endureixen, sumant qualsevol altre factor que coarta l’espontaneïtat, és lògic que senti malestar com a mínim quan se li suggereix que faci alguna cosa que li ha estat prohibida pel camí. És difícil, de vegades, fer veure això a les persones sense que s’incomodin, més en sessions curtes en què no s’entra en matèria i no donen per atendre aquesta dificultat. Aquest tipus d’assistent es pot inhibir, tancar i bloquejar durant l’activitat i sentir-se molt pitjor encara si els altres sí que hi participen, es deixen anar i flueixen. Per contra, si tenen “aliats” que es troben en la mateixa situació, el seu malestar serà menor. Per tant, la meva visió sobre l’assumpte és que primer de tot cal constatar quant d’atrapades i atrapats podem estar en les formes socials rígides, construïdes sota un patró de conveniències figurades i inadaptades a la realitat i a l’amplíssim ventall de respostes i sortides que podem desplegar, i després atendre les creences que alimenten aquestes conductes i començar a donar-se permís per sortir del motlle i provar maneres més espontànies i creatives. Potser, al principi, convé assajar amb alguna cosa petita, de manera més individual i poc perceptible als altres, i progressivament, ampliar aquesta actitud gaudint de la frescor i el vast marge creatiu que suposa assajant per exemple als espais grupals segurs de creixement personal. Llarg camí per a algunes i alguns…
La incomoditat a riure perquè sí (Risoteràpia)
Hi ha persones que a les sessions de Risoteràpia riuen amb facilitat durant els jocs i les propostes lúdiques i no obstant, a l’hora d’explorar amb el riure de forma directa, és a dir riure sense “raó”, perquè sí, els ve una incomoditat terrible, senten ridícul i es bloquegen. Sembla que necessitin un motiu lògic i aparent pel qual riure, una excusa justificada com possiblement hauran trobat als jocs i les dinàmiques previs als exercicis amb el riure. També hi ha, per això, qui es bloqueja en aquesta primera part perquè xoca amb els seus patrons mentals, idees i creences sobre com s’ha de comportar un i una, veient el joc com una ximpleria i per tant experimentant un gran sentit del ridícul. Fent referència de nou a aquells que riuen sense problema en les propostes lúdiques i es bloquegen en aquesta altra part de riure perquè sí, ara i aquí, crec que entra en joc algun d’aquests factors: no trobar un motiu tal com he indicat més amunt (tenir un motiu o una raó tranquil·litza la ment), la dificultat de connectar amb el cos, amb les sensacions, amb l’emoció, la incomoditat que genera no controlar la situació des del nivell mental perquè no hi ha res a fer en aquell moment més que deixar anar i deixar-se, no donar-se permís a l’experiència per la creença que és absurd, per exemple, o per por a la sensació de buit, etc. Generalment, les persones que es bloquegen són les que es posen a parlar, a cridar l’atenció d’alguna manera, a intentar interrompre l’exercici, encara que també hi ha participants que es quedin rígids, com ara congelats. Resulta curiós com una cosa tan senzilla com seure o estirar-se a terra i començar a riure pot mobilitzar tant a nivell interior, sense ni tan sols adonar-se’n la majoria dels qui tenen la dificultat, llevat que posin atenció o posteriorment s’abordi el tema. Per tant, aquesta vivència és una bona ocasió per prendre consciència de què està passant per dins per després atendre-ho si es vol i elaborar-ho (Creixement Personal). Per descomptat, hi ha dies i dies, moments i moments, en què per un motiu o un altre no ve de gust riure o riure a plena rialla, només que en aquest cas no es tracta d’un bloqueig sinó d’una cosa puntual o temporal.
Portar les qualitats de la nena/del nen interior al present
A Risoteràpia i altres treballs grupals en què de vegades es fan propostes relacionades amb l’etapa de la infància, en general es recorre a motivar els participants que contactin amb aquell moment de la seva vida, que adoptin comportaments com llavors, que reprodueixin actituds, moviments, gestos corresponents a aquest període, amb el propòsit de fer-los connectar amb l’energia, les qualitats, les sensacions, les emocions, de la nena petita o del nen petit que van ser. Hi ha un factor que generalment no es contempla i és que tornar enrere significa tornar amb tot el que va haver-hi, amb allò de bo i de menys bo, perquè a la primera de canvi, plas! algú entra al món de les seves velles experiències… hi ha dinamitzadors/facilitadors de grup que no tenen en compte això o no saben atendre-ho perquè desconeixen com fer-ho. Considero oportú i més interessant que portar i deixar nedant les persones en el passat, PORTAR AL PRESENT les característiques, l’essència, l’ànima, de la nena o del nen per prendre’l i integrar-lo a l’edat adulta. En lloc de retrocedir i fer com a nens petits -cosa que de vegades agrada, descarrega i relaxa molt i altres vegades, es converteix en situació d’infantilisme- la proposta seria sumar a l’adulta o a l’adult tot el potencial fantàstic i meravellós de la seva edat més primerenca (atendre les ferides emocionals de la infància seria un altre tipus de treball no clàssic de Risoteràpia).
Com utilitzar el nas de clown!
El nas de “clown”, objecte fet de plàstic, goma, tela o el material que sigui depenent de qui el fabriqui, és el que es posa algú al seu propi nas per fer…
- el pallasso, com es coneix popularment, provocant gràcia o fent-se el graciós, somrient, prenent un rol d’animador o motivador, posant per a la càmera si es tracta d’un retrat, intervenint en aquesta línia
- el clown o més aviat, per ser clown, entrant al món del genuí, la transparència, l’autenticitat, per mostrar-se com és amb el que és, per emocionar-se i emocionar, per jugar, divertir-se i divertir, per treure l’enginy, la creativitat i fins i tot la bogeria, per contactar de veritat amb el públic, per fracassar i saber estar en el fracàs, per reinventar-se, per donar-se mil i una oportunitats o més…
El clown és posar-se el nas i oblidar-se’n, és sortir al món, és ser, topar amb una mateixa/un mateix i trobar-se amb els altres en la complicitat, la fragilitat, la tendresa, la força. És a dir, no és una tècnica, no es tracta aquí de fabricar esquetxos, fórmules, escenes, sinó més aviat de deixar-se estar per fluir amb allò que vingui, i com diu Claret Papiol “Com no vols que et vingui res si l’Univers és ple?”
Riure no és una tècnica
De vegades passa que algú està buscant la/les tècnica/es per trobar el riure, per riure’s de debò, amb ganes, fins a doldre-li la panxa… busca l’exercici, la pràctica, l’acudit, la situació, la persona que li pugui provocar aquest atac de riure. Potser la persona no considera que el riure és una expressió de com està un per dins -com en qualsevol altra resposta personal, sigui plor, apatia, bloqueig, patiment, control, desconnexió emotiva-sensorial, etc.- i seguirà buscant la font en algun lloc i d’alguna manera fora de si. Quan fem creure el nostre entorn o nosaltres mateixos que estem de meravella sense realment estar-ho, el nostre riure sona buit, amb un so més aviat forçat, és curt, de seguida s’esgota, el cos no acompanya, és més aviat un gest una mica rígid només de la cara, la respiració és superficial, l’aire no arriba a la zona inferior dels pulmons. Quan hi ha pau, quietud, satisfacció internes, aleshores passa d’una altra manera. El riure surt de tot el cos… no és que rigui a crits (el volum dependrà de la particularitat de cada persona), és que tot el cos es manifesta. Els gestos de la cara acompanyen, el riure pot durar, sonant o mantenint-se amb un somriure espontani, silenciós, no intencionat, se sent i es desprèn una energia particular, fins i tot potser experimentem allò que diu una cita que fa referència al riure com una meditació on s’assoleix la vivència de no ment-no temps. El Riure Genuí apareix quan hi ha pau interior, quan hi ha llibertat interior, quan un flueix amb la vida i la vida amb un, quan un es deixa, quan un afluixa exigències, expectatives, aferraments emocionals, idees fixes… llavors, és igual com sigui la situació còmica a partir de la qual es desencadena la nostra rialla… si va ser un gran acudit, una gran tècnica, un exercici excèntric o una simple paraula, perquè aquest riure brolla de la realitat interior de l’individu deixant la “tècnica” com una excusa per deixar anar la veritat d’un. Quan el/la facilitador/a, en una sessió grupal, està en aquest estat de fluïdesa personal, el seu riure i la seva proposta -fins i tot per petita que sigui- ressona i vibra amb les rialles dels altres que estan en aquest estat… no hi ha més truc, de fet, no hi ha truc! Sovint parlo del goig de la vida que considero que té a veure amb això, amb l’estat de pau interior. Aleshores, en el dia a dia, riure és una energia de celebració i de joia diàries reals, no inventades, no vénen d’una estratègia o un mecanisme intel·lectual.
Humor ?!?
En una ocasió, en un conegut concurs televisiu, un dels membres del jurat professional -molt conegut pel seu estil més aviat irònic- reia de la veu d’una participant, al contrari que en la nostra formació i en els nostres cursos de Risoteràpia en què posem en valor l’enfocament d’aquesta disciplina que és riure AMB tots i DE ningú. La veritat és que ningú riu de ningú ja que allò que fa riure una persona a costa d’una característica o un aspecte d’una altra, és l’actitud de qui riu. És a dir, la persona riu o es burla d’algú a causa de les pròpies idees, pel seu propi sarcasme o pel motiu que sigui pel qual adopta aquesta resposta o reacció. El riure a costa d’altres posa de manifest la naturalesa dels que riuen. És clar que queda molt “arreglat” i justificat l’assumpte posant-li el nom d’humor, fent bromes i al·lusions sobre qualsevol persona o qualsevol cosa, rient sobre allò sense prendre la responsabilitat sobre els propis judicis, pensaments, idees que tenen més a veure amb un mateix que amb el que facin o siguin altres individus. El contrari d’això se’n diu fer-se’n càrrec d’allò propi, del propi cinisme o de la pròpia ombra, i bé estaria sobretot en cas d’utilitzar-lo públicament, posar consciència i saber que allò que se’n diu “humor” és una pantalla on es projecta la pròpia història i manera de veure el món.
Alguns enllaços sobre els temes Risoteràpia, riure, joc, i altres relacionats
• Risoterapia Salud Creativa, del programa “Para todos la 2”:
www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-maria-rosa-pares-josema-torres/2965394/
• El instinto de juego, del programa “Redes” de La 2:
www.youtube.com/watch?v=t-p0vTulkm8&list=FLs3mtPS-C-LUV_X9C84XG9g&index=1&feature=plpp_video
• Endorfina y felicidad, del programa “Redes” de La 2:
www.youtube.com/watch?v=yaasQKnvtDk&list=FLs3mtPS-C-LUV_X9C84XG9g&index=16&feature=plpp_video
• Somos optimistas por naturaleza, del programa “Redes” de La 2:
www.redesparalaciencia.com/7878/redes/redes-131-somos-optimistas-por-naturaleza
• Nuestros primos hermanos los bonobos, del programa “Redes” de La 2″: www.redesparalaciencia.com/7951/redes/redes-133-nuestros-primos-hermanos-los-bonobos
• Un nuevo estudio confirma que la risa mejora la salud, del boletín de internet “Tendencias Sociales”:
www.tendencias21.net/Un-nuevo-estudio-confirma-que-la-risa-mejora-la-salud_a996.html
• Las carcajas protegen a los vasos sanguíneos y al corazón, publicado en el blog “Tu salud”: http://tusaludpuravida.blogspot.com.es/2013/08/las-carcajadas-protegen-los-vasos.html
• Risoterapia, alternativa eficaz contra el dolor: UAEM, publicado en “Uni>ersia, México noticias”: http://noticias.universia.net.mx/ciencia-nn-tt/noticia/2011/09/29/873248/risoterapia-alternativa-eficaz-contra-dolor-uaem.html
• Los beneficios psicológicos de la risa, del blog “Filmoterapia”:
http://jaimeburque.com/blog/la-risa-y-el-cine-ii
• Quien ríe en el trabajo, vive mejor, publicado en muyinteresante.es: http://www.muyinteresante.es/quien-rie-en-el-trabajo-vive-mejor
• El humor modifica el cerebro de forma positiva y fortalece el cuerpo, publicado en LaVanguardia.com:
www.lavanguardia.com/salud/20120206/54249469253/el-humor-modifica-cerebro-forma-positiva-y-fortalece-cuerpo.html
• Los monos “inventaron” la risa, publicado en BBCMundo.com: http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_7169000/7169553.stm
• Recordamos mejor a las personas que sonríen, publicado en asociacioneducar.com:
www.asociacioneducar.com/articulo-recordamos-mejor-personas-sonrien.php
• Reirse de San Valentín es bueno para el amor, publicado en Smoda.ElPaís.com:
http://smoda.elpais.com/articulos/bromas-aparte-1/986
• La risa, el tanque que destruye barreras, publicado en ElPaís.com:
www.elpais.com/articulo/internacional/risa/tanque/destruye/barreras/elpepuint/20110906elpepuint_8/Tes • Tu Risa, poema de Pablo Neruda publicado en el blog “Inteligencia Emocional y Social” afiliado a “Redes para la ciencia”:
www.inteligenciaemocionalysocial.com/wp-content/uploads/2011/06/Tu-Risa-Pablo-Neruda.mp3
Cita de Erasmo de Rotterdam sobre la risa
Información recopilada y artículos redactados por:
Mª Rosa Parés Giralt
