Eines per conduir grups, Què són?
Gestió d’Interrelacions i Dinamització de Grups és un model que afegeix eines i tècniques de Teràpia Gestalt, Mindfulness, Treball Corporal sumant l’aspecte lúdic i expansiu del joc i el component vivencial i experiencial de la dinàmica de grup. El cos es converteix en el camí, el mapa i la via d’autoconeixement i expressió de vivències, emocions i tendències, revelant informació valuosa que altrament difícilment s’assoleix. La introspecció i la reflexió completa aquest poderós conjunt de corrents atorgant un espai d’assimilació i integració del que s’ha experimentat, de centrament i perspectiva, així com una visió més àmplia sobre les situacions.
L’aprenentatge generat a través d’aquest enfocament prepara per a l’acompanyament i la transmissió efectiva de continguts a nivell individual i grupal.
A SALUD CREATIVA oferim aquest tipus de formació amb més de 16 anys d’experiència i aplicació que n’avalen el valor i l’efectivitat.
El grup i la Gestalt
Interessant vídeo d’una conferència dirigida per Paco Peñarrubia on exposa els moviments del grup, la interacció de la persona al seu front, allò implícit i allò explícit en el grup, etc.
L’instint de joc
Vídeo pres d’una edició del programa Xarxes on es posa de manifest la importància i el valor del joc com a via d’aprenentatge i coneixement.
El joc i la dinàmica de grup
El joc i la dinàmica de grup són les eines principals amb què comptem a les nostres formacions.
Mitjançant el joc conscient podem veure aspectes nostres i dels altres que a simple vista poden passar inadvertits, de fet amb qualsevol activitat que fem podem arribar a conèixer-nos i a conèixer les altres persones si n’estem conscients i som observadors.
El primer que constato quan proposo jugar als meus tallers d’habilitats socials és que hi sol haver dues classes de respostes per part dels assistents.
Algunes persones es mostren disposades, obertes i participatives. Altres persones es mostren reticents i aversives cap a la proposta.
El segon tipus de persones poden respondre amb bloquejos interns, malestar interior i/o incomoditat degut a un sentiment intern. Quan percebo això, acostumo a parlar obertament del que està passant en el grup i explico com comencen a mobilitzar-se en les persones sensacions i emocions agradables o desagradables depenent de com cada persona percep el joc en base a creences i experiències passades.
El joc és una proposta excel·lent per sortir de “la zona de confort”, aquí ja no ens serveixen els discursos, ni les dissertacions intel·lectuals per interactuar o comunicar-nos amb l’altra persona, en aquest moment és quan tenim l’oportunitat d’expressar-nos des de l’emoció i el cos, canals d’expressió que moltes persones tenen força atrofiats.
Un cop hem trencat el gel mitjançant propostes lúdiques, puc veure com el grup entra en un altre tipus d’energia en què clarament podem veure més vitalitat, obertura, distensió i relaxació entre els assistents, a més de veure com contacten amb l’alegria i les ganes de riure.
Aquest punt és interessant, primer reflectir-lo perquè les persones prenguin consciència del poder terapèutic i alliberador del joc, i després acostumo enllaçar-lo amb dinàmiques lúdiques o no lúdiques que serveixin al propòsit per al qual ens hem trobat.
El joc i la dinàmica grupal són excel·lents eines per desenvolupar habilitats i per potenciar l’autoconsciència així com per superar obstacles interns com ara la timidesa o el sentit del ridícul.
El joc i el riure són coses molt serioses!
La humilitat i l’auto concepte gestionant el grup
A l’hora d’estar davant d’un grup és fonamental i necessari saber on ens trobem internament, és a dir, tenir consciència i humilitat per reconèixer els nostres recursos, capacitats, actituds positives i aptituds així com reconèixer i acceptar les nostres mancances, limitacions i aspectes millorables.
Recordem aquell savi que va dir «Només sé que no sé res», mentre que gairebé tots coneixem persones ignorants que es creuen sàvies i intel·ligents i fins i tot que saben de tot.
Tenir un auto concepte clar d’un mateix pot evitar frustracions i experiències doloroses.
Si sóc a A i vull arribar a Z i em penso que sóc a W, difícilment podré avançar fluidament de A a B.
Tenir un contacte sincer amb la nostra realitat és la manera més sana de viure que conec, prendre la realitat (la meva realitat interna) tal com és amb humilitat i no com jo vull que sigui, em fa avançar, potser lentament però amb peu ferm i segur.
Per a mi humilitat és saber on estic psicològicament i emocionalment o dit altrament, reconèixer els meus aspectes potenciadors o positius i alhora reconèixer allò que encara em queda per millorar. L’acceptació del que sóc i d’on sóc és el principi de la millora, de l’avenç i del mestratge, sigui dirigint grups, fent truites de patates o jugant al ping-pong, per posar alguns exemples.
L’ús de la música als tallers
La música és una eina més dins de tots els recursos i material de què puguem disposar per dinamitzar una proposta, un treball o un taller. Una eina més, és a dir, que si no hi ha música és igual de viable i factible el desenvolupament de l’activitat com passa en sessions exteriors sense possibilitat de connectar un equip de so, quan falla la tecnologia o quan hi ha apagada!
És evident que la música condiciona, potencia un ambient, genera sensacions i emocions, però no és indispensable. Així ho vaig poder constatar per primera vegada amb un professor de Psicodrama qui pràcticament dinamitzava totes les propostes sense música.
Em vaig quedar sorpresa ja que estava acostumada als meus anteriors formadors que utilitzaven recurrentment la música. Aquest altre professor a penes una vegada va fer servir un aparell que a més reproduïa el so bastant malament i fluix!
De vegades les persones que lideren el grup posen música per omplir, emplenar o tapar el silenci. És clar que la música motiva però també seria convenient, com a dinamitzadors, estar còmodes o almenys poder romandre en el buit/el silenci que no sempre cal treure. Si el silenci incomoda, és degut probablement a la manca de costum i de pràctica d’estar-hi, no és un monstre que devora gent…
Un altre motiu pel qual qui dinamitza posa música és per callar els seus nervis. D’aquesta manera llança la música, fins i tot a un volum una mica fort o amb un tema poc apropiat a la feina que està desenvolupant, i no se sent ni mira endins per tal d’ autogestionar-se.
No està malament com a estratègia les primeres vegades al capdavant d’un grup però més adequat seria escoltar-se i autogestionar-se tant com sigui possible, i posar en marxa la música si és apropiat per al moment.
També hi ha qui li dóna sobreús i condiciona de més la resposta dels participants, vaja, que es converteix en una mena de manipulació. Convindria ser-ne conscients.
Altres dinamitzadors estan tan acostumats a treballar amb música que “no es troben” si no la fan servir, com si els faltés alguna cosa.
El bon ús de la música passa per prendre consciència de com estem en posar-nos davant del grup (per auto gestionar-nos en lloc de tapar), com està el grup, com és el lloc i els mitjans de què disposem, quina direcció volem donar a l’activitat. Tot això són paràmetres interessants a tenir en compte abans de posar el disc de forma automàtica.
Informació recopilada i articles redactats per:
José Manuel Torres Sánchez
Mª Rosa Parés Giralt
