Gamificació, un nou terme a la nostra cultura
Per gamificació s’entén una manera d’interactuar amb un programa o aprendre alguna cosa a través de l’estil dels videojocs. Per què?
D’una banda, hi ha el component tecnologia i pantalla, estimulant per si mateix per l’atracció (i addicció) que aquest tipus d’interacció genera en moltes persones.
D’altra banda hi ha el component joc, sobre el que potser ens preguntem com és que jugar també resulta atraient i motivant encara que ja estiguem crescudets?
Desenvolupar habilitats i actituds a través del joc, el nostre principal instrument d’aprenentatge!
Els mamífers -inclosos els primats els nostres cosins germans- aprenen habilitats a través del joc.
En el cas dels animals, ja que a l’edat adulta s’ocupen bàsicament de buscar els mitjans per sobreviure, trobar menjar, estar pendents de no ser menjats, atacar/fugir/fer-se el mort, reproduir-se i altres tasques així, doncs el cert és que ja no hi són per jugar. A més, pràcticament, de petits aprenen tot allò que necessiten per a la seva edat adulta.
En el cas dels humans, que seguim aprenent -perquè tenim aquesta capacitat- tota la vida, fer-ho a través del joc resulta tan amè, creatiu, distès, interactiu, motivador, dinàmic, que l’aprenentatge convencional teòric conceptual queda a llegües del que té lloc d’aquesta altra manera que no és exclusiva per res de l’edat infantil.
El joc, la dinàmica grupal, l’aspecte lúdic, al servei de l’ensenyament
D’això es tracta, que aprendre resulti més grat i plaent que quan teníem (o hem) d’empollar-nos de memòria dades i més dades que, posteriorment, molts de nosaltres oblidarem o romandran com una idea vaga.
Certament, és una realitat també les activitats per a les quals cal aprendre de memòria la informació. En aquest cas, “toca” fer-ho així si bé podríem revisar les vies de què disposem i que no fem servir per ensenyar i aprendre fins i tot en aquests casos.
D’altra banda, és evident que hi ha àrees com el desenvolupament d’habilitats, capacitats, qualitats i aspectes personals i socials per als quals la metodologia lúdica, és a dir, el joc en el seu sentit ampli, les dinàmiques grupals i la potenciació de l’aspecte lúdic, creen un clima d’obertura, receptivitat i implicació idoni per rebre i desplegar nous coneixements. El mateix per revisar, atendre, actualitzar antics aprenentatges oblidats.
Com s’hi aplica la metodologia lúdica?
Fàcil, amb propostes interactives en què les persones participen i s’impliquen, moltes vegades gairebé sense adonar-se’n per l’aspecte atractiu que presenten.
Després de finalitzar el temps experiencial, es reprenen les vivències per atendre-les i desenvolupar-les segons les necessitats de cada persona, fent un èmfasi especial en els punts que interessa reforçar per continuar desenvolupant en el dia a dia l’objectiu que s’ha estat treballant.
Es fa una devolució (feedback) constructiva en què s’ofereixen encara més recursos, s’aclareixen els dubtes que puguin haver sorgit i els aspectes que no haguessin quedat patents, es dóna espai i veu a tot allò que necessiti ser expressat.
En general, el nou aprenentatge o repàs de coneixements ja adquirits té lloc de manera fluida, significativa, reveladora, organísmica.
Això és, sota format teòric, la metodologia lúdica. Ara només queda experimentar-la!
Mª Rosa Parés Giralt
