Sobre la postura clàssica de meditació
Molt s’ha dit i escrit sobre la clàssica postura de meditació però és imprescindible asseure’s a terra amb les cames creuades de determinada manera, esquena recta sense recolzar contra cap superfície, per realment poder exercitar?
Des del meu punt de vista, no cal. Especialment perquè hi ha persones que han de romandre en postura jacent per malaltia, convalescència o altres motius, perquè hi ha persones que el seu dia transcorre en cadira de rodes i en molts casos no poden alçar la seva columna, perquè hi ha també persones que sense patir cap de les anteriors situacions no es veuen o no són capaces, almenys de moment, de mantenir l’esquena recta per un període de temps llarg sense recolzar-la, tampoc de seure a terra i menys encara de doblegar les cames.
Davant les dificultats individuals de cadascú es podria fer la pregunta si es pot meditar en una altra postura i la resposta rotunda és sí. La postura no pot ser un impediment.
Es tracta sobretot d’una actitud i una intenció més que no pas d’una col·locació rigorosa.
Així, qui ha de romandre amb el cos estirat o necessita recolzar la seva esquena contra la paret o el respatller de la cadira o li convé més mantenir les cames estirades, pot practicar sense més ni més.
L’actitud i la intenció a què em refereixo i que convé desenvolupar en la posició que sigui són les de mantenir l’atenció present, la predisposició a prendre consciència, a focalitzar i atendre els processos que van esdevenint durant el temps de pràctica. És com estar en una posició recta internament, atenta, encara que el cos no acompanyi.
Si és possible de fer-ho, la postura dreta de la columna ajuda a apel·lar i mantenir l’atenció desperta a més d’afavorir la tonificació i l’enfortiment de la musculatura de l’esquena. Però si no és viable, és important entrenar l’actitud de la presència i enfocar-se en l’exercici meditatiu.
Allò important de meditar és la meditació
Al marge de les explicacions que fonamenten les teories antigues descrivint el perquè de col·locar el cos en aquesta forma tradicional, em decanto per veure la postura com una cosa secundària i la meditació en si mateixa com el tema principal.
Hauria de ser més important per a la persona practicant estar al corrent de si s’està evadint, escapant-se, distraient, inventant històries, quan medita que una postura perfecta.
Penso que la meditació ha de ser una medicina a l’abast de tots els individus sigui quina sigui la seva condició, per tant, caldrà adaptar les formes a les possibilitats més que fer de l’exercici de la meditació una cosa exclusiva d’aquells que dominen el cos.
Comencem per entrar a dins, per mirar a dins, per escoltar a dins, de la manera més apropiada possible. Després, si hi ha opció, perfeccionem la postura.
Personalment, meditar asseguda en cadira (en el meu cas puc mantenir la columna dreta sense recolzar-la) amb els peus contra el terra em facilita centrar-me i experimentar una connexió més gran amb l’aquí, cosa que asseguda de forma tradicional curiosament no visc.
Seria bon assumpte, per a qui pot optar per col·locar el cos i les cames d’una manera o altra, explorar i trobar les diferències si les identifica, de manera que tingui l’oportunitat de notar què li aporta cada posició.
Com sigui, la importància de meditar no pot eradicar tant en com està posat el vehicle que és el cos. Això no hauria de ser determinant.
Mª Rosa Parés Giralt
