Atenció plena, consciència, abans de passar a l’acció
En una de les sessions de la formació a Mindfulness a què assisteixo, la professora va exposar una cosa que em va resultar coneguda però no per això menys cridanera, va ser un recordatori d’alguna cosa que actualment considero essencial en la meva vida i manera de respondre davant les situacions: abans d’emprendre una acció, espera uns segons ‑AMB CONSCIÈNCIA I PRESÈNCIA és clar, no pas de manera passiva- i després fes el que sigui que vagis a fer. Aquests segons d’espera, de stand by, ens permeten fer una ELECCIÓ més que no pas passar automàticament a una REACCIÓ.
És com l’antiga tècnica de comptar fins a 10, mossegar-se els llavis, aguantar-se les ganes, però amb una altra actitud. L’actitud d’estar amb allò que sentim en aquests breus segons, de retenir l’acció reactiva, de no alimentar discursos interns amb tota mena de xerrameca i imatges justificant i donant peu a qualsevol tipus de reacció. Només estar sentint el que se sent…
Això permet fer un pas enrere obtenint perspectiva sobre l’assumpte per entrar en l’acció des d’un altre enfocament, amb una altra actitud i una altra sensació potser, d’una altra manera, sent propietària i propietari (o gairebé) del que es diu i del que es fa més que actuant en mode compulsiu després de la qual cosa, moltes vegades acabem sentint-nos malament.
La llibertat interior és decidir com volem reaccionar
És senzill i no és tasca fàcil, aquests segons de marge que ens tornen la llibertat d’escollir, que ens ofereixen el famós lliure albir, que ens ofereixen la possibilitat de tenir experiències en què ens sentim dignes i satisfets amb la nostra manera d’intervenir-hi encara que no aconseguim l’èxit.
A practicar!!
Per cert, això no resta a la nostra capacitat d’espontaneïtat. Crec, personalment, que aquesta sorgeix precisament quan l’estat interior està regit per presència, consciència, connexió, i les accions que es fan són harmòniques amb el que passa al nostre voltant. Crec que a l’espontaneïtat no hi ha reactivitat sinó que és una resposta que sorgeix d’una sincronia entre dins i fora de cadascú.
Mª Rosa Parés Giralt
