És el fàstic real o és un producte de les nostres ments?
Fa poc vaig sentir dir a algú que el fàstic és producte de la ment, que en si les coses no fan fàstic. És una afirmació que crec que no es correspon amb el mecanisme que els éssers vius, almenys els mamífers, tenim per no ingerir per exemple un menjar en descomposició.
Davant d’aquesta situació, un aliment en mal estat, el cos reacciona (si tot funciona correctament i el mecanisme no està alterat), l’estómac sol tancar-se igual que la glotis, el cos va enrere, la musculatura de la cara es contrau u altres manifestacions per l’estil que ens protegeixen de prendre alguna cosa que pot resultar nociu o tòxic.
Si aquesta reacció està alterada per idees, pensaments, creences, sobre el que tenim davant, diria que en aquest cas gairebé no interfereixen, mana la supervivència, la protecció de la nostra vida.
Una altra cosa és veure un aliment -tornant al mateix tipus d’exemple- en bon estat, que no ens agradi, tenir reaccions físiques potser semblants a les de la situació anterior, però aquesta vegada sí condicionades totalment per les nostres idees, pensaments, creences, sobre això que és davant nostre.
La diferència és que en el primer cas la reacció ve directament del cos, no hi ha idees preconcebudes sobre això; en el segon cas, la reacció està causada pels nostres gustos i preferències i part del que pensem sobre aquest tipus d’aliment.
Pot ser que en el primer cas alimentem el fàstic natural amb fàstic mental, és a dir que a més de la reacció corporal de protecció, afegim idees i pensaments sobre com és de fastigós això. S’entén? El cos reacciona com a mecanisme de protecció -fàstic natural- i la ment afegeix la seva parrafada -fàstic mental- augmentant la sensació de fàstic.
Pot ser també que davant una cosa que no suposa un perill per a la nostra vida entrenem el nostre cervell a reaccionar de tal manera com si ho fos, com si una cosa que no ens agrada fos un perill per a la nostra vida, de tal manera que a la llarga el cos reaccionarà com si això fos realment una cosa nociva, perjudicial o tòxica. S’entén? A base de crear rebuig (suposat fàstic) cap a alguna cosa, sigui menjar o qualsevol altra cosa, finalment el nostre cos reaccionarà posant-se en alerta quan entri en contacte amb això.
També és cert que als nens petits els pot fer fàstic (o els fa fàstic gairebé segur) certs aliments que estan en perfecte estat i preparats en molts casos amb cura i amor! I no es pot dir aquí que un nen/una nena de poca edat tingui idees preconcebudes sobre les coses. Potser el que és nou i desconegut, com la textura d’un puré, pot fer fàstic a aquestes edats però m’atreveixo a dir que aquesta resposta de fàstic prové de la ignorància i el desconeixement.
Així que ara toca descobrir el fàstic “genuí” com a mecanisme de defensa del nostre cos, el fàstic mental, el fàstic creat (entrenat) i el fàstic provinent de la ignorància.
María Rosa Parés Giralt
