Hi ha elecció entre actuar amb egoisme o amb cor?
Crec que davant aquest dilema, que no deixa de ser un qüestionament sobre el lliure albir, sempre he pensat que un escull ser egoista o tenir bon cor… ara, en plantejar-m’ho de nou m’he parat a reflexionar si, igual que hi pot haver ignorància de ment i alguns o molts actuen amb poca intel·ligència, d’aquesta mateixa manera hi pot haver ignorància de cor i per tant persones manipuladores, xantatgistes, egocèntriques, esquerpes, seques…
De la mateixa manera que es parla del Despertar de la Consciència, de treure el vel, de Veure realment, de Saber, penso que també hi ha un Despertar del Cor on prevalen Comprensió, Empatia, Compassió (ben entesa), Amor i els seus derivats.
Es tria estar adormit o estar despert?
Jo crec que sí, que hi ha ni que sigui un petit marge on triem ser com som, actuar com actuem, tenir la tendència que tenim. Crec que sí que decidim ser persones “bondadoses” o “abusadores”, al marge de tot el dolor i de totes les vivències experimentades, al marge de la vida que cadascú va tenir, de l’educació rebuda, de la cultura.
Em costa fer-me a la idea que estem tan condicionats com per no tenir l’elecció de despertar (ment i cor) o seguir adormits o mig adormits… crec que arriba un moment a les nostres vides, potser no a les primeres etapes sinó més tard, que la situació ens fa triar i que l’elecció és nostra.
Mª Rosa Parés
