L’aversió és una actitud de baralla amb la vida
En aquests darrers temps en què estic endinsant-me al món de l’anomenat Mindfulness, amb arrelsen el budisme segons qui el presenti, és a dir, abordant les actituds d’aferrament i aversió a les coses i les situacions, estic fent especial atenció al mecanisme de l’aversió.
Perquè jo puc ser propensa a rebutjar allò que no m’agrada, allò que no em quadra, allò que no és com jo vull que sigui, i va sersobre aquest aspecte on un dia d’aquests en una asseguda (pràctica de meditació), em vaig adonar d’aquesta tendència.
Vaig arribar a la conclusió que NO AGRADAR alguna cosa és totalment natural, per això les persones no prenem menjars en mal estat, sortim ràpid d’un lloc que faci olor de manera pestilent, deixem de banda certes accions o certs hàbits, escapem a certes situacions o individus que ens puguin resultar tòxics, tot això com un mecanisme intel·ligent de la natura per assegurar la nostra supervivència en el major grau òptim possible.
Ara bé, L’AVERSIÓÓÓ, això és un altre tema que veig relacionat amb les expectatives, exigències, creences, desitjos, nyonyeria…
És a dir, que alguna cosa, algú, una situació, una cosa, no m’agradi perquè no encaixa amb el que jo vull, ho considero conseqüent, de fet no encaixa amb el meu mapa de vida però sentir aversióóó, no ve al cas, això és voler canviar els esdeveniments, voler canviar l’altre o l’altra, voler canviar-me a mi amb les limitacions, la perspectiva, la manera de funcionar aquí-ara (compte que no té res a veure amb el desig genuí d’autoconeixement i la corresponent transformació).
L’aversió és la pura baralla amb la realitat que em trobo davant meu, i això, això no em condueix a cap altra part que no sigui el rebuig, el desig continu que les coses i les persones siguin d’una altra manera, per tant a la insatisfacció permanent (atenció novament que això no vol dir que no tinguem una direcció).
Així que m’he proposat -GRAN META!- ser conscient durant el dia dels moments en què alguna cosa o algú no m’agrada i del moment quan començo a experimentar aversió, mecanisme alimentat pel programeta personal, amb el propòsit de deixar de donar menjar a aquest programeta, o sigui, de no enganxar-me, no creure-m’ho tot fent-ho més gran…
És la meva voluntat practicar això cada dia (festius també jeje) i convertir-me en un ésser més pacífic.
FELIÇ CONSCIÈNCIA!!
Mª Rosa Parés Giralt
