L’apreciació subjectiva dels fets
Avui diumenge, dia de mercat al poble on visc, he anat a comprar el pa al forn habitual i m’he sorprès en escoltar dir a la dependenta que durant la setmana que ve -amb dos dies festius nacionals pel mig dimarts i dijous- obriran en el seu horari normal. He pensat: “La gràcia que els farà a les noies ser-hi els dies de festa”.
D’altra banda he pensat: “És clar que vist d’una altra manera, doncs tenen una feina amb què es guanyen un salari!” i he recordat aquesta frase feta “És el que hi ha i dóna gràcies…”
En aquell moment he entès que hi ha dues posicions des de les quals podem valorar les coses, els fets, les persones.
La mirada cap als esdeveniments depèn de l’actitud
Una posició és la mirada des de l’ESCASSETAT, des d’on qualsevol cosa que puguem obtenir o guanyar es converteix en grans coses, en grans èxits, com ara estar al carrer sense casa ni feina i aconseguir una feina que per precàries que siguin les condicions , permet aconseguir uns diners.
Una altra posició és la mirada des de l’ABUNDÀNCIA, punt des del qual aspirem al màxim del màxim i tot allò que no s’aproxima a aquest objectiu suposa una nimietat, una cosa irrellevant, insignificant.
Constatant aquestes dues posicions com una polaritat, ESCASSETAT-ABUNDÀNCIA, he conclòs per als meus endins que potser resulti interessant contemplar les coses, els fets, les persones des de les dues posicions perquè observar des de l’escassetat fa que qualsevol petit èxit sigui un regal i perquè observar des de l’abundància dona direcció per fer els passos cap a la plenitud.
Ambdues mirades juntes es converteixen en un caminar amb agraïment per cada petita cosa, apuntant cap allò de gran.
Mª Rosa Parés Giralt
