La tendència de l’ésser humà a agafar-se a un model de veure el món
Veig que de vegades, al món de les teràpies, hi ha qui se les pren o en pren una determinada com si es tractés d’una religió. Ho veu tot a través d’aquesta teràpia, l’aplica sí o sí a la circumstància que sigui, a qualsevol, perquè es converteix en un filtre que utilitza constantment.
Sembla que qualsevol tipus de teràpia pot acabar sent una manera per percebre el món: gestalt, eneagrama, constel·lacions, biodescodificació, reiki, ho’oponono, reconnexió, amor universal, qualsevol d’elles que si al principi poden ser poderoses eines per abordar el món intern de les persones i les relacions, amb l’obsessió de veure-ho tot a través d’elles es converteixen en cotilles rígides amb les quals es pretén que encaixi tot al voltant.
Sospito que és una manera més d’agafar-se a alguna cosa per la por que fa el desconegut, no saber, el buit, estar sense preveure ni calcular, ni controlar per descomptat, veure’s un mateix, al món i als altres sense més , amb ulls nus.
Deixar anar el que sabem per estar
Crec, des de la meva pròpia percepció, que hi ha moments per aplicar tècniques, teràpies i recursos que dominem, i hi ha moments en què el que toca és DEIXAR ANAR LA TÈCNICA, DEIXAR ANAR EL QUE SABEM, quedar-nos quiets sense posar ni dir res, NOMÉS ESTANT amb un mateix, amb el món, amb els altres, VEINT sense filtre o amb el menor filtre possible.
A això li dic jo TROBADA, TROBADA GENUINA, TROBADA D’ÀNIMES potser… només això, trobar-se amb un mateix, amb el món, amb els altres, amb visió desproveïda de mapes, referències, idees preconcebudes (encara que el seu origen sigui mil·lenari) i deixar-se ser-hi, i deixar que passi el que hagi de passar, sense més.
Ho diu C. Jung en una cita que se li adjudica: “Conegui totes les teories. Domini totes les tècniques, però en tocar una ànima humana sigui a penes una altra ànima humana”.
Mª Rosa Parés Giralt
