La existencia de las cosas al margen de los nombres
Davant la sensació o la impressió de majestuositat que ens pot produir un paisatge, un arbre, una flor, una persona, un objecte, una situació, abans de posar-nos a descriure el que creiem que són posant etiquetes com noms, edat, origen, característiques , etc., abans que res LES COSES SÓN, succeeixen i ocorren primerament fora de tot control mental, lingüístic i taxador que pugui posar-se en marxa quan quedem impactats, o fins i tot normalment en allò banal i quotidià.
Abans que el meu nom, Rosa, jo soc. Abans que el nom adjudicat a tot allò que percebem, això és. Els noms, les descripcions, els etiquetatges no són això que passa.
Sembla clar i evident però tantes, tantes vegades, hi ha persones que passen a explicar sense experimentar, sense connectar realment amb això sobre el que parlen, sense vivenciar-ho, sense sentir-ho, creient a més que en anomenar-lo pel “seu” nom -aquest que a la majoria de casos ni se sap qui i per què se li va posar- saben el què és.
Res més lluny de l’experiència, parlar sobre alguna cosa allunya d’ESTAR amb aquesta cosa.
L’hàbit de catalogar, etiquetar, encasellar
I sembla que, en general, costa estar en silenci, callats, sense anomenar, estant veritablement amb allò que tenim davant dels nassos. Perquè es tracta d’això, de sentir, de percebre, de connectar, i després, només després i si cal, posar la paraula.
Diria que s’ha quedat pel camí o no s’ha potenciat aquesta qualitat, que la tendència és controlar amb la ment (control totalment subjectiu i imaginari) en comptes de posar l’atenció en l’experiència de la trobada amb allò que ens envolta i amb allò de propi.
La paraula, els muntatges descriptius sobre les coses haurien d’ocupar el segon lloc… primer hi ha la connexió i la vivència, després les referències quan resultin útils i tinguin funció d’ajuda.
Em sembla que vivim al món de les paraules, les idees, les creacions i de poca connexió amb el que està passant…
Suggeriment: la propera vegada que alguna cosa t’impressioni, mira-la, escolta-la, toca-la (si és possible), sent-la i deixa el ronroneig de catalogació en segon pla.
Mª Rosa Parés Giralt
