La cerca incessant d’aprovació
Estant en un grup com a participant, em vaig adonar que encara estava buscant aprovació de la gent esperant que em miressin, em parlessin, em tinguessin en compte, m’incloguessin, amb el patiment que això sempre ha comportat especialment quan no he trobat aquesta atenció aprovativa per part dels altres.
Aleshores vaig experimentar una comprensió: “Si soc aquí, és que la vida em va aprovar, sinó, no estaria!!”
Es va fer la llum a la meva panoràmica i manera de percebre aquest tipus de situació… Vaig reflexionar sobre això: “Si estic viva, és que la vida em va aprovar, sinó no hagués nascut o ja hagués mort!”.
Em vaig sentir aprovada, la meva mirada va anar més enllà de pretendre que algú en concret o un grup de persones em vegin, va anar cap a allò que ens va aprovar a tots els que estem i vam estar, la VIDA! Si ella em va aprovar i em segueix aprovant, no cal més aprovació.
Després la meva reflexió es va estendre cap a la meva mare a qui alguns familiars -i jo mateixa en altres temps- han reprovat. S’estengué cap a totes aquelles persones o tipus de persona que em costa acceptar. Vaig entendre que jo no soc ningú per jutjar, que és cosa de la vida que estiguin o no estiguin.
Posar-se per sobre de la vida
Vaig recordar una frase de la meva parella, Josema Torres, quan li va dir a algú “Et poses per sobre de la vida”. Em va ressonar encara més, va prendre tot el sentit, quantes vegades m’he posat per sobre de la vida!
Vaig continuar reflexionant i vaig pensar “La vida ens aprova quan naixem i creixem. Després, segons l’estil de vida, els hàbits, la manera de fer i de funcionar que tinguem, ens segueix aprovant o ens desaprova amb emocions i comportaments tòxics, males experiències, malalties, mort…” (És clar que també considero que poden haver-hi malalties al marge de tot això, però en situació d’abundància potser siguin les menys o apareguin en edat avançada).
Situar-me des d’aquest punt, que la vida em va aprovar, em dóna per començar una relaxacióóógraaaannn, i una responsabilitat igual de gran sabent que està a la meva mà, en una part importantíssima, seguir fent el que correspon per seguir sent aprovada!
Mª Rosa Parés Giralt
