Si ignores aquesta part de tu, t’ignores a tu
Potser aquest terme, el de Nena/Nen interior, et soni estrany, rar, indiferent, o totalment el contrari, familiar, conegut, quotidià.
Poc importa. Perquè l’important és identificar a allò que es refereix el terme, citat en general en masculí, com a Nen interior. Això també poc importa però perquè el tema resulti inclusiu, faig referència a Nena/Nen interior.
Imagina’t una criatura petita, sigui bebè, en els seus primers anyets, una mica més gran, en edat escolar… doncs a aquesta etapa (etapes) fa referència el terme, no només a les ferides emocionals i els traumes sinó a tot el seu potencial.
Et pot semblar una cosa imaginaria, una ximpleria. Així és com possiblement pensen les persones adultes agres, cíniques, sarcàstiques, desconfiades o massa confiades, amb dificultat per estimar i/o ser estimades, dependents o independents en excés. Les persones adultes susceptibles, les que reaccionen de més davant d’un esdeveniment, les que no es troben, les que se senten confuses, perdudes, addictes al que sigui.
La llista podria seguir. Tot per donar un breu acostament al que suposa la composició Nena/Nen interior, de la qual tracten les dues publicacions de la imatge que després de diversos mesos de lectura i reflexió, he finalitzat arribant a una conclusió contundent: Cal ocupar-se’n!
Ocupar-se de la Nena/del Nen interior
És aquesta part de l’assumpte la que pot confondre. Perquè potser imaginis molta feina per endavant.
I és cert que hi ha feina a fer per calmar el crit esquinçador, el dolor, la pena, la confusió, el sentiment d’inseguretat i desprotecció, el no entendre, d’aquesta part (parts). Però no és una feina, és un retrobament! O directament, una trobada amb el més bell que existeix que és això tan tendre, pur, innocent, amorós, curiós.
És realment trobar-se plenament. Amb el que va ser, però sobretot, amb la necessitat real no coberta per elaborar-la i esdevenir un ésser complet, de veritat, adulta/adult, amb totes les seves possibilitats.
Pensar que aquesta tasca és pesada, cansada, vergonyosa, dolorosa, esgotadora, és renunciar a una vida sana -emocionalment i psicològicament parlant- i plena.
I és precisament això, aquesta mandra, aquesta desídia, aquest aferrament a la identitat actual, cosa que fa que les persones adultes romanguin en els rols de sempre, en els mals de sempre, les actituds de sempre.
Per què tanta dificultat a connectar amb allò genuí
Hi va haver una vegada, quan vam néixer i teníem totes les possibilitats, en potència, al capdavant, com una mena de paradís, que per les circumstàncies i els esdeveniments que es van donar vam anar configurant-nos un caràcter, una personalitat, un personatge (en realitat, diversos), una màscara (diverses), una explicació de les coses, del món, de les persones, de les figures. I així, vam anar descartant opcions del menú que teníem en néixer.
I es va constituir el nostre guió de vida: «Sóc menyspreable», «Sóc increïble», «La gent és bona», «La gent és dolenta», «Totes les dones són…», «Tots els homes són…». Per descomptat, un llarguíssim etcètera, que ens va portar a percebre i interpretar les experiències, a si mateix i les persones segons el dictat del guió.
I es van generar patrons de conducta, alguns molt saludables, altres pèssims.
Però el pitjor de la situació és que l’adulta, l’adult, es creu aquests arguments que es va muntar per supervivència, perquè no donava per a més la seva capacitat cognitiva en el moment. Es creu això que es va explicar –o li van explicar– en el sentit que sigui, fantàstic, ideal, o detestable, inadmissible.
Es va formar això al que anomenen ego. O identitat. Això que diem que som… O no ho diem, no ho identifiquem, però funcionem en base a aquests patrons inconscients que es van constituir.
I si et poses, hi ha una realitat diferent
Sí, només si t’hi poses.
Si fas l’esforç d’escoltar, veure què passa dins teu. No al teu voltant, no el que diu algú i el mal que et provoca, sinó què passa dins teu, en el teu moment adulta/adult actual amb ple dret, quan algú diu una cosa important, inadequada, injusta, cruel, i desperta una reacció exacerbada en tu.
Perquè és allà, en aquell moment just -que per a algunes persones es dóna munts de vegades al dia- quan descobreixes que alguna cosa dins teu crida, o s’espanta, o se sent en inseguretat i desprotecció. Aleshores tens l’opció d’identificar què és això.
Aleshores pren tot el sentit el terme Nena/Nen interior.
Aleshores pots començar a crear -sí, crear- una realitat interna diferent que tindrà una repercussió total a la teva vida adulta. És només llavors que aconseguim realment, en el sentit literal, l’estat adult.
Les publicacions de la imatge són tot un recorregut per aquest espai, amb un munt d’informació, de pautes i exercicis per dur a terme, si es vol, per construir aquesta realitat anhelada, per tornar al paradís. Perquè a la infància que vam tenir moltes i molts, ens vam quedar a mitges (o a quarts).
El canvi no és fàcil, o sí!
És cert. Qualsevol canvi requereix un entrenament, un hàbit. Aquest és un més.
Per a mi, el que mereix invertir energia, atenció, dedicació.
No és difícil. En el meu cas, a la pràctica diària de meditació, per exemple, dedico un temps a visualitzar cadascuna d’aquestes parts i dedicar-li una afirmació amb la intenció de cuidar-la i protegir-la. A més de tenir-les present durant el dia i sobretot, de adonar-me’n quan m’oblido de nodrir aquesta part necessitada i exigeixo que altres actuïn segons el que aquesta veueta, aquest sentir, està manifestant.
Des de la part adulta en ple dret només em queda buscar els mitjans, les formes, les persones, els espais, per facilitar la completitud del que va quedar a mitges (o a quarts).
Títols de les publicacions
- Recuperar el niño interior, Ed. Kairós, tracta d’una sèrie d’articles de diversos autors, recopilats per capítols.
- Volver a casa, John Bradshaw, Ed. Gaia, dóna molta informació, pautes i exercicis a fer.
Per descomptat, hi ha moltíssims llibres més sobre aquest tema. Per exemple, els referenciats al primer títol indicat.
Com a anècdota, comentar que quan facilitava retirs de Sana les ferides de la teva Nena/el teu Nen interior, m’adonava que un bon nombre de persones passaven de la part nena ferida a la part adolescent rebel. Va ser un dels motius pels quals vaig deixar de facilitar aquests retirs, un cap de setmana no era suficient per abordar la temàtica, a més que mobilitzava moltes emocions que no podia contenir en aquest context.
Feliç lectura, feliç treball personal, feliç camí cap a la completitud!
Mª Rosa Parés Giralt