[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.16″ custom_margin=”-40px|||” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.16″ hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″]
El que he constatat a la meva pròpia relació de parella
El títol del post podria sonar com a venda d’algun truc per tenir relacions satisfactòries, el que vull transmetre és que a mesura que passa el temps que fa que medito, he observat que discuteixo moltíssim menys per no dir ben poc amb la meva parella. Moments de certa tensió es presenten de vegades, també en general força lleugers.
No puc treure cap altra conclusió que això és degut a la pràctica de meditació, de fet, tots dos practiquem. Ara sí, si penses que això és un invent, jo només sé que això és el que passa des del compromís quotidià amb la pràctica.
La teràpia (individual i/o de parella) dóna visió sobre què està passant, ho fa evident, aclareix, posa nom a les coses, mobilitza, remou, ajuda a prendre decisions i dur a terme accions, pacifica, sana. La meditació potencia la capacitat d’autogestió, d’estar, de romandre al centre encara i notant que alguna cosa dins bull, de parar abans de reaccionar, és a dir, de donar una resposta menys (o res) reactiva, de mantenir una certa (o completa) perspectiva.
El tàndem perfecte però en aquest article vull fer especial èmfasi en allò que aporta la meditació a la relació.
Si tinc més capacitat de romandre en mi sense perdre’m en la situació, és evident que puc atendre-la amb molta més temperança, i que ningú s’imagini que és des d’un aguantar-se, mossegar-se els llavis, prémer els punys o coses així, no, tot el contrari.
Què m’ofereix de valuós la meditació en la gestió de la relació
La pràctica regular de meditació em facilita poder fer front als moments de desacord d’una manera més relaxada i amb això més encertada. Com menys reactivitat, menys salt a la primera.
Com ha passat? Diu la Neurociència, que dedica molta feina i recursos a investigar sobre les tècniques contemplatives, que meditar canvia literalment el cervell, modifica les seves estructures, zones específiques, entre elles l’amígdala que és el centre de la regulació emocional. Com sigui, aquestes tècniques desenvolupen qualitats com a presència, tremp, visió, autogestió, no és per això estrany que la manera d’intervenir en la relació es modifiqui per bé.
No és que funcioni en mode robot, per res! És més aviat que la valoració de la situació canvia, és una altra, que on percebia amenaça simplement hi ha diferència. Tampoc no és assumpte que tot s’hi val i de qualsevol manera, de ser indulgent, sinó que es tracta d’atendre des de la fermesa, cosa que comporta molt menys desgast individual i de la relació.
La pau que s’aconsegueix a dins, es revela fora, en aquest cas a la interacció. Això és aplicable a la relació de parella, de família, amistat, equip de treball, sòcies/socis, etc. Evidentment, si totes les parts són practicants, serà més fàcil perquè cadascuna es gestionarà allò de propi però si no és així, sempre es desgastarà menys i perdrà menys pau interna qui millor s’autogestioni.
Vols aprendre a meditar?
Em refereixo a aprendre la via per aconseguir el desenvolupament de les qualitats descrites al llarg de la publicació.
Es comença des del punt d’inici on està cadascú. Hi ha persones de per si ja molt tranquil·les mentre altres salten a la mínima, hi ha qui entén de què va des del primer moment i hi ha qui triga més, per això el resultat de la pràctica és totalment personal.
El més important és començar, posar-se, exercitar, amb quina tècnica? Doncs per no estendre’m en aquest article on volia posar en valor el que m’aporta a nivell de relació de parella, comparteixo més avall una pràctica de base amb la qual començar. Recorda, els resultats de vegades no són immediats i requereixen cert temps, especialment de constància.
Tria si prefereixes la teva manera habitual de relacionar-te o si vols transformar-la.
Mª Rosa Parés Giralt
[/et_pb_text][et_pb_code _builder_version=”4.16″ custom_margin_tablet=”” custom_margin_phone=”||-20px|” custom_margin_last_edited=”on|phone” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″][/et_pb_code][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_5,3_5,1_5″ _builder_version=”4.16″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
