Una mirada diferent de l’aspecte de la disciplina
La paraula disciplina pot fer pensar potser en actituds rígides, intolerància, càstig… res més lluny del bon ús d’aquesta qualitat: la disciplina com una actitud que permet posar ordre en allò físic, mental, emocional, social i qualsevol altra faceta de la vida.
Qui s’imagina cuinar sense disciplina posant qualsevol ingredient en el moment que sigui de qualsevol manera? Fins i tot per fer una amanida es necessita disciplina, des de rentar-se les mans fins a posar el condiment i servir-la!
La disciplina és aquest bon costum de fer les coses d’una manera determinada, aconseguint abans o després pau, ordre, claredat, un objectiu, una meta o una altra situació que resulta d’aquesta aplicació i constància. Igualment si desitgem quietud interior, cal la disciplina mental i emocional… no val deixar que la ment i les emocions funcionin esbojarradament, creure-les i perdre-s’hi.
DISCIPLINA MENTAL i DISCIPLINA EMOCIONAL no vol dir negar o reprimir cap contingut; vol dir deixar d’alimentar els continguts i els hàbits que resulten tòxics i per això és necessària aquesta actitud -quotidiana- de disciplina: estar, escoltar, veure, posar atenció, conèixer-se, acceptar, sanar…
Una disciplina sana, en la seva justa mesura, reporta qualitat a la nostra vida, a més de no estar renyida amb el plaer i el goig… sí, podem gaudir mentre realitzem la “tasca” que sigui alhora que la fem amb disciplina!
Com diu Josema Torres, “Entre el compromís i el plaer”.
Mª Rosa Parés Giralt
