Distingir entre mostrar les qualitats de la infància a tenir una actitud infantil
Viure d’adults aquesta part nena/nen que tots vam ser en algun moment amb més o menys plenitud segons les circumstàncies de cadascú, i rescatar la riquesa d’aquesta etapa composta de curiositat, espontaneïtat, imaginació, joc, creativitat, frescor, no-temps , present, atreviment, i tants altres aspectes, no vol dir tenir un comportament infantil.
Vol dir fer-nos íntegres, prendre totes les experiències per les que hem passat, tots els racons per on hem transitat, tot el potencial que hem desplegat, per completar-nos i viure’ns com a éssers sencers amb tot el ventall de possibilitats, incloses les de la tendra infància també!
Tenir un comportament infantil és, ben al contrari, decantar-se per actuar com en la infantesa descartant la maduresa de l’adultesa… està bé entrar al món de Peter Pan per una estona per oblidar-se temporalment de preocupacions, responsabilitats, angoixes, dificultats, etc., o simplement per passar-ho bé. Només que com a persones completes adultes-nenes (per simplificar i no detallar totes les etapes de la vida) podem desenvolupar i portar fins a la màxima expansió que siguem capaços totes les nostres facetes.
És com sumar habilitats, recursos, coneixements, saviesa, en una rica i poderosa amalgama d’actituds i aptituds… algú es pot imaginar WaltDisney com un individu infantil immadur o com un adult rígid i inflexible? Crec que no, em sembla un bon exemple de suma de parts.
A més, integrar allò que ens aporta cada etapa, personalment em fa sentir més lliure…
María Rosa Parés Giralt
