La complexitat de les interrelacions
En una de les formacions que he realitzat al llarg de la meva vida, l’expert enEneagrama Lluis Serra ens va dir: Les relacions personals si funcionen, és una meravella… però és una meravella que funcionin!!
Aquesta frase reflecteix com de complicades poden arribar a ser les relacions personals o la simple interrelació entre dues persones.
De fet, les relacions personals (i familiars) poden ser font d’alegria, goig i felicitat o bé de patiment i desgràcia depenent de com les visquem o les gestionem.
Sembla que aquest tema ens interessa a tots i és lògic, ja que si hem decidit viure en societat estem obligats a entendre’ns ia relacionar-nos des de la tolerància, el respecte i l’acceptació (si és que ens interessa tenir bones relacions i viure en societat).
M’atreveixo a afirmar que tots busquem establir bones relacions personals, és a dir, que ens acceptin, ens vulguin i alhora poder acceptar i estimar l’altre.
Totes les parts són igual d’importants en les relacions
A la relació tu i jo, el missatge que ha de quedar clar perquè la relació prosperi és el següent:
Tu ets important (acceptació de l’altre, empatia, compassió)
Jo també soc important (assertivitat, autoacceptació)
O dit d’una altra manera, tu mereixes ser respectat i jo et demano que em respectis, i perquè em respectis, jo et mostro com em respecto a mi mateix.
Hi ha persones que no es respecten a si mateixes i estan demanant als altres que les respectin, això no funciona.
Per tant, l’assertivitat ben entesa –em respecto i et respecto– és fonamental per establir relacions personals on la confiança i la cooperació puguin ser les bases. Sense confiança no hi ha futur, ja sigui a la relació oa la construcció d’un projecte comú.
Quan parlem d’empatia (el tu), tots coneixem la resposta correcta i gairebé automàtica: posar-se al lloc de l’altre. Això és molt fàcil dir-ho i difícil de fer-ho quan l’altre ens tracta malament, perquè això és empatia, tractar bé a qui et tracta malament. Tractar bé a qui et tracta bé és simpatia i això no té gaire mèrit, el mèrit és comprendre i acceptar a qui et tracta sense respecte, repeteixo això és realment empatia, per tant l’empatia no és un truc mental que aprenc i després faig per no tenir conflictes amb l’altre o per poder-lo gestionar.
L´empatia és un gest d´amor per l´altre, com per als budistes és molt important el concepte de compassió.
La qüestió és que no cal triar entre l’un i l’altre aspecte, es pot ser empàtic i assertiu alhora, és a dir que davant el maltractament de l’altre, la resposta més ecològica seria:“T’entenc, t’accepto i alhora et demano que em respectis i no em maltractis.”
Això no és fàcil de fer ni d’integrar, però crec que la cosa va per aquí.
Un darrer apunt pel que fa al tu, no hi pot haver empatia si hi ha prejudicis sobre l’altre.
José Manuel Torres
