És real el poder que es parla de la Meditació?
La meditació és molt coneguda a occident pels seus múltiples beneficis per a la salut, la gestió de l’estrès i el benestar personal. A més de tots aquests beneficis, a Orient també es fa servir des de fa milers d’anys per a l’auto coneixement, la superació i la realització personal.
En els recessos de meditació i silenci aquesta pràctica va desenvolupant en nosaltres allò que en psicoteràpia anomenem el testimoni interior. Aquesta figura del testimoni interior és molt important a l’hora de canviar patrons mentals, creences o introjectes que de vegades són contraproduents pel nostre benestar mental, emocional i relacional.
Els patrons mentals i les creences poden ser la base del nostre caràcter que podríem definir-lo com el mapa creat des de nens a partir de les estratègies i interpretacions de nosaltres mateixos, de la realitat i dels altres com a mitjà d’adaptació i de supervivència a l’entorn que ens va tocar viure.
El problema és que aquestes interpretacions moltes vegades no només són errònies sinó que a més poden ser insanes com poden ser l’enveja, la gelosia, la baixa autoestima, la competitivitat excessiva, la prepotència, etc., etc. Mitjançant la pràctica de la meditació podem començar a reconèixer i detectar aquests patrons, cosa que és primordial per poder reemplaçar-los per altres patrons o creences potenciadores, positives i/o més adaptatives.
Sense una presa de consciència d’aquests “programes mentals” no és possible la transformació interior, la inconsciència d’aquests “programes” ens obliga a perpetuar i repetir automàticament pensaments, creences, sentiments i comportaments que poden ser molt negatius i fins i tot destructius per a la nostra salut i les nostres relacions personals.
Què aconseguim practicant meditació?
La meditació desenvolupa l’autoconsciència i aquesta consciència d’un mateix, amb acceptació i compassió cap a un mateix, és la base del creixement personal i la transformació.
Però el treball en positiu no queda aquí, com que som éssers “projectius” per naturalesa resulta que si em conec, m’accepto, em veig amb compassió, sense judicis i amb total acceptació, aquestes mateixes qualitats que desenvolupo cap a mi mateix també les projecto als altres, o sigui, que en la mesura que meditem de manera compromesa i constant, acceptem, reconeixem, no jutgem.
Això que sembla màgic és un procés que es dóna de manera natural i gradual pel simple fet de meditar i anar desenvolupant a poc a poc el nostre testimoni interior i en conseqüència anar ampliant el nostre estat de consciència cada cop més neta, pura i innocent.
Meditar és relaxar, després ve observar, d’observar sorgeix conèixer i saber i de saber la transformació personal. Només podem millorar el que coneixem, el que no coneixem roman inconscient i opera en nosaltres sense adonar-nos-en.
Des de la consciència, l’acceptació i l’auto responsabilitat, emergeix silenciosament la veritable llibertat. Llibertat de triar i llibertat de respondre en comptes de reaccionar.
Josema Torres Sánchez
