Una paraula poc familiar per a una cosa molt important
La paraula en anglès mindfulness la podem traduir com a atenció o consciència plena.
Des d’aquesta perspectiva no només és bona la pràctica d’aquest recurs a la nostra vida quotidiana, sinó que de vegades és necessari i de vital importància. N’és un exemple quan conduïm a la carretera o a la ciutat, l’estat d’atenció plena pot ser determinant a l’hora de prevenir o evitar un accident mentre que la manca d’aquesta habilitat pot ser la generadora d’experiències dramàtiques com és el cas de molts dels accidents de circulació que són deguts a la manca d’atenció en el moment present en conduir.
Amb aquest exemple vull remarcar la importància i la necessitat del mindfulness en determinats moments de la nostra vida quotidiana.
Tots sabem per experiència pròpia la importància que tenen les relacions personals a la nostra vida ja sigui a través de relacions laborals, familiars o entre amics. Els amics, coneguts, clients o familiars poden ser font de benestar, alegria i plaer o per contra poden generar molt de malestar i patiment en nosaltres.
Sens dubte el mindfulness és una de les eines més poderoses que hi ha per poder ser conscients de nosaltres mateixos mentre ens relacionem amb els altres. En la mesura que anem desenvolupant aquest estat d’autoconsciència, anem descobrint i entenent com pensem i interpretem (mentre ens relacionem) sobre nosaltres mateixos, els altres i els esdeveniments. Mitjançant el desenvolupament de l’atenció plena, podem descobrir en nosaltres patrons de pensaments positius o constructius i patrons de pensaments negatius o destructius.
Mindfulness, una via directa a l’auto coneixement
No cal dir que quan pensem negativament sobre la persona que tenim davant automàticament la relació es deteriora o es trenca, dit altrament sorgeix el conflicte ja que possiblement i a causa de les neurones mirall aquesta persona sent el rebuig independentment de la cara agradadora que posem. Per contra, quan ens relacionem amb l’altre i internament aquest tracte va acompanyat d’una actitud interna positiva d’acceptació i no judici, la persona també ho capta (encara que sigui a nivell inconscient) i per tant la resposta en general és positiva i d’obertura.
Partint d’aquesta idea o més aviat des d’aquesta realitat, el mindfulness és la pedra angular de l’autoconeixement i per tant de l’autogestió mental i emocional ja que només puc gestionar en mi allò que conec, allò que veig i allò que accepto, sense judici ni rebuig. És a dir que puc veure, mentre em relaciono a la meva vida quotidiana, que potser estic enfadat però en ser-ne conscient ho gestiono i no ho projecte al client, familiar o amic.
Mindfulness, auto responsabilitat i autogestió són tres actituds internes que quan treballen juntes esdevenen molt poderoses en el sentit que en lloc de convertir-nos en víctimes de les circumstàncies ens empoderen ja que moltes vegades no podem canviar els fets o les persones però si podem canviar la nostra manera de pensar sobre els fets i les persones. Per a mi aquí resideix l’empoderament i la llibertat interior.
El mindfulness és també un recurs molt útil i pràctic per a la nostra vida en el sentit que quan estem atents a allò “que tenim entre mans” ens ubiquem de manera natural en el present o dit d’una altra manera, en mirar i “veure”, en tocar i “notar” o en sentir i “escoltar”, això genera en nosaltres un estat intern de presència conscient i provoca que ens ubiquem en el present amb el consegüent benefici que comporta ja que deixem d’invertir mentalment energia estèril a la PRE-ocupació per ocupar-nos plenament en allò que tenim davant
José Manuel Torres Sánchez
