Estimar la nostra part nena/nen que portem al nostre interior
Aquest mes d’agost passat vam fer un bell treball personal per sanar… vam començar per prendre consciència de com estava la nostra part més fràgil i vulnerable, aquesta part relacionada amb la nostra tendra etapa de petites i petits, rescatant sensacions, emocions, tensions, confusions, dolors, ferides… no perquè sí, no perquè se’ns va antullar fixar la nostra atenció en ple moll nuclear de la nostra vivència com a nenes i nens… va ser amb una mirada d’amor, d’acostament, de portar la consciència a aquest lloc encara que semblés remot i que en realitat transpira per cada porus de la nostra pell, per prendre aquesta fracció nostra tendra que “crida”, que té necessitat de ser atesa, per veure-la, per ocupar-nos , per acariciar-la, per trobar-nos amb nosaltres mateixos, per atendre’ns en la demanda que fem als altres i al món des de l’edat adulta i que en realitat correspon a aquesta part nena i nen. Per, en definitiva, fer les paus amb nosaltres mateixos.
SOLTAR requereix SANAR allò pendent… SANAR requereix TRANSITAR per allò que està pendent… amb el que hi ha, amb la temprança d’un adult madur, amb confiança, amb una mirada d’amor tal com es mira un nadó (si no arribem al amor, amb el màxim afecte i respecte possibles).
La meva experiència d’aquesta feina va ser sentir amor. Va ser veure, veure d’una altra manera totes i tots els que ens vam implicar en aquest viatge, crec que va ser una cosa així com veure a través…
I després, després d’escoltar i prendre, llavors va venir la CELEBRACIÓ! Va venir la part curiosa, entremaliada, creativa, expansiva, inquieta, juganera, lliure, que habita en l’infinit potencial de les nenes i els nens estimats…
Profundament AGRAÏDA.
Mª Rosa Parés Giralt
