Desenvolupant una “ment de principiant”
Coincideixo amb Jon Kabat Zinn que desenvolupar una ment de principiant en la meditació i en la vida en general és una bona actitud que ens permet estar plenament presents i conscients en l’ara.
Tenir ment de principiant vol dir no donar les coses per fetes o per sabudes, cosa que ens pot fer sentir massa confiats, cosa que alhora ens impossibilita veure la realitat aquí ara (jo, tu, les circumstàncies) com realment són.
En desenvolupar la ment de principiant també estem cultivant la humilitat i l’obertura així com deixem enrere la remugació (judicis i prejudicis, conclusions, rigidesa mental, etc.). El que obtenim a canvi és una millor i major connexió amb allò que contactem a través dels sentits, la qual cosa ens condueix a aprofundir en l’experiència i a gaudir més àmpliament d’aquesta.
Fa un parell de dies vaig estar passejant per un camí al costat del mar i vaig observar amb deteniment uns arbres que havia vist desenes de vegades prèviament. Vaig enfocar la meva atenció en ells com si fos la primera vegada que els veiés i realment crec que va ser així, era la primera vegada que veia els arbres en tota la seva bellesa i magnitud. Per poder veure els arbres vaig haver de parar, deixar de pensar, de posar paraules i intentar veure’ls pel que eren. Per un moment em vaig sentir en meditació, en consciència plena simplement veient sense cap interpretació, i vaig sentir calma mental i centrament a més de contemplar la bellesa que crea la natura, en aquest cas a través dels arbres.
Mirar com si fos la primera vegada
Aquesta actitud és igualment vàlida quan ens trobem amb altres persones. Moltes vegades no veiem les persones tal com són (aquí i ara). Si són amics o familiars, solem veure’ls a través de la idea construïda a la nostra ment a través d’experiències passades, cosa que ens porta a enjudiciar o encasellar molt fàcilment les persones.
Buda va dir que la realitat és anicca, és a dir que tot canvia, per tant les persones canvien, evolucionen i es transformen per poc que sigui. De vegades ens passa que tampoc no actualitzem la visió interna que tenim de nosaltres mateixos i podem no ser conscients de la nostra pròpia evolució i el nostre canvi a causa d’aquesta idea fixa que podem tenir sobre nosaltres mateixos.
Quan ens trobem persones desconegudes, sol ser comú prejutjar aquestes persones en base a experiències antigues (persones que hem conegut i ens recorden aquesta que tenim davant) i per tant el que veiem és una projecció del nostre propi contingut mental inconscient. En aquest cas, és positiu per a la relació intentar veure la persona sense judicis ni interpretacions, cosa que ens ajuda a minorar la remugació excessiva i a comunicar-nos amb l’altre d’una manera més realista. Es parla molt d’empatitzar, de la pràctica de l’empatia, però no és possible fer-la si internament jutgem o rebutgem (conscientment o inconscientment) la persona amb qui ens estem relacionant.
Tenir ment de principiant requereix, al principi, esforç, però de mica en mica es va instaurant en nosaltres aquesta nova visió que ens obre a una vida molt més sana, intensa i nova ja que cada moment és únic, igual que cada arbre o cada persona.
José Manuel Torres Sánchez
