En meditació, primer de tot està asseure’t amb tu
Abans que cap tècnica, abans que cap comprensió profunda, abans que cap estat de calma, pau, relaxació intensa, samadhi, abans de tot això està asseure’t amb tu!
Hi ha qui no veu guany a asseure’s amb si mateixa, amb si mateix, en silenci, qui no troba raó, motivació per a això. Tot i així, tot comença aquí, tal qual faria algú amb una amiga, un amic, un familiar, la parella i fins i tot amb algú a qui no ve de gust atendre però que per algun motiu propi, atén.
Aquesta mateixa dedicació cap a altres persones és la que interessa dirigir-se cap a si mateixa, si mateix…
Per a què hauria jo llavors asseure’m amb mi?
Unes quantes raons per les que et convindria insistir:
- Asseure’t amb tu per escoltar-te
- Asseure’t amb tu per atendre’t
- Asseure’t per trobar-te
- Asseure’t per gestionar-te
- Asseure’t per desenvolupar “el múscul” de la consciència, aquell que et permet veure les situacions sense perdre’t (o perdent-te menys) en elles
- Asseure’t amb tu per saber en què estàs realment per dins, en lloc de caminar explicant-te en la teva imaginació que estàs fantàstica o destrossada i no ser així
- Asseure’t per descobrir-te, per enxampar els teus personatges, les teves històries, les tendències, els patrons
- Asseure’t per deixar que alguna cosa nova vingui, per recuperar la perspectiva, per despertar la creativitat
- Asseure’t amb tu per estar, sol i simplement estar (no costa ni res!)
- Asseure’t amb tu per suportar-te! (també costa, també)
Aquests són només alguns dels motius, en trobaràs d’altres si experimentes.
Em poso com una moto, no ho suporto
Si et poses “com una moto” quan t’asseus amb tu en silenci sense fer res, només amb el propòsit d’estar-hi, respirar, sigues conscient que “la moto” no ve de fora ni del fet de respirar (de fet ho estàs fent tot el temps), ve de la manca de costum d’estar amb tu. Dit altrament, t’has convertit en una estranya, un estrany per a tu, has perdut la familiaritat d’estar amb aquesta persona que ets tu!
Si et costa, et resisteixes, trobes mil i una pegues per no fer-ho, aleshores tens un seriós problema, una cosa així com si no fossis amiga, amic de tu. No es tracta d’aconseguir una meta, un estat especial, abans que res es tracta de tornar a casa, tornar a tu, prendre contacte amb tu.
Que et fa esglai, que et dóna basarda, que et dóna jo no sé què? Imagina que algú espera allà dins, com qualsevol altra persona que coneguis a la teva vida que vol explicar-te coses, li faràs orelles sordes?
Mª Rosa Parés Giralt
