Els valors condicionats per l’educació, la cultura, l’entorn i que donem per propis
Lluitar per una bandera, perdre la vida per una pàtria, sacrificar-se per una cultura… No ens adonem que tot això és fora de nosaltres? Que és una bandera com podia ser una altra, que tot això depèn del lloc on vam néixer, de la cultura que mamem, de les idees/valors que rebem, ningú va decidir néixer en un determinat lloc perquè estimava abans de néixer aquesta cultura, tot això va venir donat… no ho veiem?
I sí, aquests símbols ens donen o poden donar-nos una direcció, una manera de fer, un sentit de pertinència a una societat, això és tot!!Són referències externes a cadascú, no tenen res a veure amb la nostra naturalesa intrínseca!! Són referències externes a cadascú, no tenen res a veure amb la nostra naturalesa intrínseca!!
Que no és clar? Si hagués nascut o viscut en una altra regió amb altres costums i altres hàbits, passaríem olímpicament de defensar el valor que defensem actualment per defensar aquell que fins i tot potser podria estar oposat al que ens sentim tan identificats.
I si això és així, que depèn de les circumstàncies familiars, educacionals, del lloc de naixement o residència, no som això! No obstant, ens vam confondre i vam actuar com si aquests símbols, aquests referents, ens fessin a nosaltres, ens construïssin com a persones, no al revés que és el que és!
Valors reals, valors adquirits
Un parell de mesos enrere vaig llegir el comentari d’algú en una xarxa referint-se a les persones que anaven en massa a les manifestacions per una bandera, aquesta persona va escriure que quan és per una causa com desnonaments o altres d’aquesta mena, no hi ha mobilitzacions. Raó porta! Si hi hagués mobilitzacions de milions de persones per causes com la pobresa (inclosa la pobresa infantil), els desnonaments, la corrupció, potser ja hi hauria hagut un canvi a la societat…
Què motiva a sortir massivament al carrer per una raó o una altra? Dedueixo que diferencia que mou milers de persones a lluitar per uns símbols en lloc de per una realitat és que en un cas els valors són fora (la cultura, els costums, etc.) i en un altre cas els valors són dins (empatia, amor, etc.).
No crec que estigui malament cuidar i protegir la cultura i els costums, és a dir actuar pels valors adquirits -i impostos- externament, però crec que més important és actuar des dels valors intrínsecs que tenen a veure amb qui som de veritat i com de madurs estem per dins.
Mª Rosa Parés Giralt
