La incoherència social respecte a la violència
Visc a 60 km de Barcelona, era a casa dijous de l’atemptat terrorista a la Rambla, la meva filla baixava amb tren a Mataró amb les amigues com podien haver anat a Barcelona a passejar per aquesta zona.
És cert que viure la situació tan a prop de casa, a mi almenys em toca més, m’impressiona més, m’afecta més, i em sembla que igual que a mi, a altres persones que viuen per aquí i al país… no perquè sigui més cruel o més important que les matances d’altres països sinó pel cert perill imminent de perdre la vida i perdre éssers estimats. Al capdavall, tant jo com la meva família hem ramblejat.
El que sí que em va sorprendre enormement, després de veure (i empassar gairebé sense pair) un extens espai de notícies sobre el tema, va ser que en canviar de canal per veure alguna cosa diferent per tal de distreure’m una estona vaig trobar una PEL·LÍCULA DE VIOLÈNCIA, i en un altre canal una altra PEL·LÍCULA DE VIOLÈNCIA, i en un altre canal una altra PEL·LÍCULA DE VIOLÈNCIA…
Res de nou, oi? De sobte vaig veure UNA GRAN GRAN INCOHERÈNCIA: Com podem patir per un tema que s’està sembrant contínuament als mitjans, a tota hora, en tot tipus de format (programes “d’entreteniment”, “reportatges”, sèries, pel·lícules…)? A QUÈ JUGUEM? A nodrir aquest aspecte de la nostra personalitat sota formes “d’entreteniment” autoritzades i permeses que ocupen tooot un espai en primer lloc de programacions i cartelleres com si fos del més normal?!!
Crear hàbits per generar conductes pacífiques
Aquí passa alguna cosa, ens passa alguna cosa amb la VIOLÈNCIA, no l’entenem, només la veiem quan ens afecta, no ens fem càrrec del nostre propi impuls violent perquè sí, quan ens empassem (fins i tot gaudint) programes en què la violència és present, ESTEM REFORÇANT-LA, qui no ho veu?
Si un dels problemes és que alguns dels terroristes són joves desorientats, amb baixa autoestima, perduts, confosos, sense rumb i fàcils d’adoctrinar, ON ÉS EL CANAL, ELS PROGRAMES QUE TRACTEN AQUESTS TEMES, QUE DONEN INFORMACIÓ SOBRE AIXÒ, QUE ENS FAN CRÉIXER I MADURAR COM A PERSONES? Sí, en passen algun alguna estona als matins…
Qui diu promoure continguts d’aquesta mena a qualsevol hora ia qualsevol canal, també per a aquests futurs terroristes. Com seria transmetre’ls coneixement i llum sobre creences irracionals, empatia, recursos personals, habilitats socials, en el seu idioma, al seu país, a internet, per tot arreu? Si els arriba informació per adoctrinar-los, que els arribi informació per ser persones íntegres també!! Va per ells, va per tots els qui no prenen la responsabilitat sobre la violència quotidiana.
María Rosa Parés Giralt
